Publicat (CEO): “EL 44,9% dels votants catalans rebutgen la independència”.
Ofereix la dependència més i millor democràcia?
Quin lloc ocupa Espanya en la classificació internacional de països democràtics? Aquí estan els resultats. Hi ha separació de poders? No! Respecta la seva pròpia constitució, estatuts i lleis? No! 4 proves.
- Aquesta “obliga” al fet que Catalunya tingui un estatut aprovat per la seva societat. El Constitucional, va incomplir aquesta norma i els grans partits espanyols hi van donar suport. Catalunya no té estatut confirmat.
- López Garrido, autor de l’apartat de “rebel·lió” del codi penal assegura que “res” del succeït l’1-O l’és. El PP, PSOE, Cs, la Fiscalia General, el Suprem ho ignoren i imputen, “empresonen” els líders democràtics. La justícia suïssa, belga, alemanya, confirmen que no és rebel·lió. Però segueixen a la presó. Aquesta imputació és “il·legal i anticonstitucional” però el govern socialista ho manté.
- Alemanya, Itàlia, Espanya, van patir el nazisme i el feixisme. Les dues primeres prohibeixen qualsevol record i exaltació, d’aquestes ideologies i els seus actes. Es condemna amb presó. A Espanya, el franquisme encara segueix viu. L’estat “subvenciona” fundacions, moviments, i la premsa, que ho manté. Fins i tot aquest incita a un “nou alçament nacional”. Reacciona l’estat? No!
- Espanya ha signat acords internacionals que reconeixen l’autodeterminació. Espanya, però, no ho respecta.
Hi ha moltes més proves!
És propi d’una veritable democràcia l’actuació de l’Estat espanyol? A quin tipus d’estat s’assembla aquest? A Canadà, Anglaterra, Suïssa, països nòrdics centre europeus o a Turquia, Veneçuela, repúbliques “bananeres”? Quan existeix la possibilitat d’un estat modern amb autèntica i avançada democràcia, el 44,9% de catalans prefereixen renunciar a aquests valors vivint en pseudodemocràcia? Des de la dignitat democràtica, com qualificar-ho? En què és millor per a la llibertat, la dependència que la independència?
Ofereix la dependència més i millor nivell de vida? No!
Catalunya genera uns recursos que la situen com “motor d’Europa”, com l’economia més dinàmica del sud del continent. El Financial Times la qualifica com “la millor zona europea per invertir”. Vénen grans multinacionals. És primera capital mundial en congressos de nivell. Marxen empreses però només canvien les seves seus socials i per motius que són coneguts. Primera exportadora, aportadora de PIB, turisme, investigació. El seu creixement és superior a l’espanyol i també al europeu. Però està intervinguda econòmicament. L’Estat no compleix els seus compromisos que són llei! Això repercuteix negativament en sanitat, educació, justícia social, infraestructures… De nacionalitat ha passat a sotsregió. El seu finançament depèn del que decideixin els presidents regionals o els dos grans partits. El dèficit acumulat és conegut, més de 300.000 milions d’euros des de la transició. Quan tots els catalans podrien viure com en els millors estats d’europeus en una Catalunya independent, el 44,9% prefereix la dependència i perjudicar-se a si mateixos, a les seves famílies, veïns; desitgen viure colonitzats, intervinguts? Com qualificar-ho? En què és el millor per al seu present i futur? Això és digne?
Des de la dignitat democràtica, la llibertat, el benestar merescut… Què és coherent? Independència positiva o dependència negativa?
SI amb totes aquestes situacions d´injustícia i explotació, els nostres líders no han estat capaços d’assolir la independència, vol dir que tenim l’enemic dintre de casa, per la falta de lleialtat amb el poble català, els nostres dirigents han aconseguit un benestar personal molt per damunt de la mitjana dels catalans, no els ha preocupat construir estructures d’estat, sinó muntatges com el de la puta i la Ramoneta, i predicar concòrdia, ampliació de la base, posar l’altra galta a cada nova humiliació tant política com judicial, ara que els espanyols els han acorralat, empresonat i exiliat, privat dels privilegis i els catalans via solidaritat hem pagat nosaltres els plats trencats, ara que han vist perillar la menjadora, ara sí que toca la república, però sempre “dialogant”, sembla que no n’hi ha hagut prou diàleg contra el mur dictatorial imposat per Rajoy i ara toca la segona part de la comèdia, mentre tinguem al capdavant aquesta classe política covarda i inoperant mirant de nedar i guardar la roba, , NO ASSOLIREM LA LLIBERTAT.