Carta oberta al socialista (?) Pedro Sánchez

Abans d’entrar en detalls he de manifestar-te que, si bé no vas ser sant de la meva devoció mai, et confesso que no en queies malament. Em semblava que, amb la teva arribada, el socialisme espanyol faria un canvi a millor alhora que es renovava. També em va saber molt greu que els teus et foragitessin del càrrec comandats per la sultana andalusa.

Vas agafar la maleta i ten vas anar a recórrer la península fent campanya i calculant les teves possibilitats de cara a unes primàries, mentre el partit era governat per una gestora. Vas fer moltes declaracions als mitjans, en recordo una en especial, la que vas mantenir amb Jordi Évole al programa Salvados. Allà, entre altres coses, vas declarar que Espanya era una nació de nacions. Has canviat d’opinió?

Vas guanyar les primàries i recuperar la secretaria del partit, llavors vas ser molt exultant i, entre altres coses, et vas comprometre’t a foragitar Mariano Rajoy de la Moncloa. El teu lloctinent a Catalunya, Miquel Iceta, va demanar-te a crits: “Pedro libranos de Rajoy” i tu t’hi vas comprometre. La mentida va durar ben poc, al cap de quatre dies li donaves suport.

El tema era Catalunya i el procés. “La sagrada unidad de la patria” no et permetia actuar de cap altra forma. No estaves d’acord a què se celebrés un referèndum, no t’importava saber la voluntat majoritària dels catalans, tampoc tinc present cap declaració teva criticant les càrregues policials contra gent indefensa que només volia votar.

Després vas donar el teu suport, junt amb el PP i C’s, perquè es tirés endavant l’article 155 contra la Generalitat. El dit article, com deus de saber, no contempla destituir un govern, liquidar un parlament i convocar eleccions. De forma totalment cínica, tots vàreu animar els independentistes a presentar-se a l’espera que el poble els castigués. Quina va ser la vostra sorpresa en veure els resultats que fins ara no heu respectat

No t’has preguntat mai el perquè de la davallada de vots que té el PSOE? Vàreu arribar a governar a Euskadi, Catalunya i Andalusia. Al País Basc i Catalunya esteu fracassant i a Andalusia governeu gràcies a Ciutadans. Tinc amics socialistes que s’han donat de baixa, en aquest cas del PSC —tema del qual parlaré en una altra ocasió— i que han perdut davant el vostre pas a la dreta la confiança en el partit.

Personalment i respecte a tu, he de manifestar que pixes fora de test. Què significa voler modificar, en el codi penal, el concepte de rebel·lió i així ajustar-ho al procés català? Vols que qualsevol queixa, manifestació o vaga sigui considerat com a rebel·lió o terrorisme? Tu que deies que un problema polític s’havia de resoldre políticament i no judicialment? Què t’ha fet canviar d’opinió? No et reconec i admeto haver-me equivocat del tot amb tu.

Sàpigues que, a través de les xarxes socials, circulen missatges advertint els conductors que et vigilin, ja que intentes avançar a PP i C’s per la dreta. No t’has d’estranyar, quan un suposat líder d’esquerres declara que el president de la Generalitat és comparable a un ultranacionalista i xenòfob com el francès Jean Marie le Pen, o bé has perdut el nord o et trobaves sota l’influencià d’algun psicotròpic. En qualsevol cas no mereixes ser líder del socialisme espanyol, en particular, ni de cap altre partit en general.

Pel que a mi respecta te’n pots anar a fer punyetes, bon vent i barca nova.