Publicat (El Món): “Les línies vermelles de la presó provisional: L’abús de 200 dies entre reixes. Experts en dret penal i processal (tant nacionals com estrangers) argumenten la “inexistència” del delicte de rebel·lió”.
Publicat (PP): “L’estat vigilarà estretament l’actuació del govern de la Generalitat”.
Publicat: “C’s recrimina al govern que no sigui més dur i exigent, en l’aplicació del 155″…
Quin ha estat el procés real?
Recordem-ho: mort del dictador, nova constitució amb “nacionalitats” i regions. Aprovació majoritària. 1r estatut. Espanya ho incompleix com les inversions aprovades i els acords amb la Generalitat. 2on Estatut. El parlament espanyol “ho deixa com una patena” (Alfonso Guerra dixit). Retalla aspectes importants. S’aprova. Segueixen incompliments en tot. Invasió de competències. El rei ho sanciona després del referèndum. El PP recorre i “el seu” constitucional, elimina articles fonamentals per a Catalunya però que manté en altres autonomies espanyoles. Experts ho qualifiquen de “cop d’estat” a la constitució del 78 i a la transició. Bona part de la societat catalana reacciona per dignitat democràtica. Hi ha propostes al parlament espanyol per a consulta pactada. Negativa. Noves propostes i trobades amb el govern. No a tot. El 75-80% dels catalans volen poder votar. No es permet. La Generalitat promou una votació democràtica. Resposta del regne d’Espanya? Militar i judicial! La qualifiquen de “cop d’estat” contra la constitució espanyola. Empresonen a dirigents. Espanya decideix noves eleccions. No accepta el resultat. No resol el problema. Ho accentua via “falsos informes”, jutges amb amenaça de prevaricadors, guàrdia civil. És important no oblidar Què és causa i què és efecte!? Qui són els veritables colpistes? És digne qualificar de colpistes als qui només defensen la democràcia, la llibertat dels seus representats i de tots els votants?
Quina és la situació actual?
Líders pacífics i democràtics empresonats, altres, exiliats. La Generalitat, dirigida des de Madrid (600km), paralitzada. Molts projectes importants, aturats. Totes les iniciatives del Parlament català anul·lades pel constitucional. Amenaça d’imputar a més polítics, alcaldes, demòcrates que van recolzar l’1-O. Ha guanyat alguna cosa Catalunya sota la “total” dependència de l’estat espanyol? Ha millorat la qualitat de vida, la llibertat, la justícia social a Catalunya? No, en res. Segueix, o creix, l’amenaça del 155 que molts experts ho consideren del tot “anticonstitucional”. Aquestes persones empresonades “preventivament” pensen i senten exactament el mateix que els més de 2 milions de votants. Aquests són també rebels… o conscients de la seva dignitat democràtica? Què suggereix aquest fet de la qualitat democràtica del regne d’Espanya? Es donaria aquest “procés” en un estat veritablement democràtic? No. Però sí en un d’autoritari i pseudodemocràtic. Partits dependentistes i els seus mitjans de comunicació demanen govern però amb el 155 vigilant. Com en les dictadures! Els votants dependentistes, aprovarien això com jurisprudència i ho aplicarien a ells mateixos si fossin els perjudicats? Serien dignes en acceptar-ho?
És el millor en benestar, justícia social, llibertat i democràcia autèntica, per a “tots” els qui viuen, treballen, tributen a Catalunya? Estaran els més de 2 milions de votants pels beneficis de la independència en llibertat vigilada? Què decidiria un votant amb autèntica dignitat democràtica?
