Estem segurs que el franquisme ha mort?

És una pregunta que molta gent es fa tot sovint; els que ja tenim una certa edat i vàrem haver de córrer davant els grisos, veient la situació actual ens ve a la memòria els temps passats que vam viure i que consideràvem que, amb un règim democràtic, no es tornarien a repetir. Malauradament dona la impressió que el rellotge ha fet marxa enrere.

Una prova del que dic és que, a hores d’ara, encara no ha estat condemnat el franquisme i els atropellaments, tortures, empresonaments i causes sumaríssimes que van existir no han estat jutjats i quasi ni reconeguts. L’actuació policial a Catalunya el passat 1 d’octubre em van fer reviure algunes actuacions similars en contra de manifestants estudiantils o treballadors fent vaga -prohibides en aquell moment-.

Els drets de la gent estan sent reprimits per moments, la llibertat de reunió, manifestació, així com la llibertat d’expressió, estan penalitzades segons la lliure interpretació autoritària dels actuals governants. La modificació del codi penal i la llei mordassa ha limitat, i molt, la llibertat de la ciutadania de forma impròpia en una democràcia. Cal, potser, fixar la vista enrere per veure determinades actuacions d’un passat, encara recent, i comprovar que hi ha coses que han anat empitjorant fins al dia d’avui.

Una sospita, certa o no, és comprovar la rapidesa en què es va produir la inhabilitació de determinats jutges, i són sempre aquells que jutgen casos mediàtics, es digui víctimes del franquisme, el cas Blesa o les preferents de Bankia, Elpidio Silva i Baltasar Garzón van ser inhabilitats quan el primer investigava Bankia i el segon els crims del franquisme.

Actualment són moltes les persones que, davant la negativa de la justícia espanyola, s’han dirigit a l’Argentina en demanda de revisió d’aquells casos que consideren que van ser jutjats sense garanties processals en temps de la dictadura. Quan Garzón va investigar a Pinochet es va presumir a Espanya de tenir una justícia modèlica. Ara que és tot el contrari no col·labora amb la justícia argentina. L’Audiència Nacional es va oposar a extradir a qui era l’inspector Antonio González, conegut com a “Billy el niño” dient que els delictes de tortura pels quals se l’acusava havien prescrit.

A l’Argentina es van derogar les lleis “de obediència debida” i de “Punto Final” per il·legals i antidemocràtiques. Aquí, en fer-se la transició i redactar la Constitució, es va promulgar una llei d’amnistia que exculpava a tots aquells individus que havien transgredit els drets fonamentals de les persones. Les Nacions Unides, en visita a Espanya, van demanar al govern espanyol incrementar els recursos destinats a les víctimes del franquisme i el va instar a derogar la llei d’amnistia de 1977, que impedeix investigar els crims de la dictadura.

A la vista del que està succeint a l’estat espanyol en temo que estem tornant a l’època de la “dictablanda” on l’estat autoritari reprimeix les llibertats, utilitza les clavegueres i no ens permet als ciutadans escollir ni la forma de govern ni la lliure determinació en el cas català.

Premeu aquí si voleu veure el tracte que rep la Fundación Francisco Franco a Espanya.

Cal no oblidar la monarquia actual i que va ser el dictador Franco qui ens la va imposar. Estem del tot segurs que el franquisme ha mort o… Els seus successors el mantenen viu amb l’excusa de la sagrada unitat de la pàtria?