- Perquè Espanya no és referent en res seriós i descendeix en els rànquings internacionals. Monarquia gens homologable i clarament posicionada en contra de Cat. Governs, PP/PSOE amb altíssims nivells de corrupció, mala gestió. Democràcia sense separació de poders. Constitucional a-constitucional en la seva configuració i gestió. Justícia polititzada i sense modificació des del franquisme. Economia mal gestionada. En descens en llibertat de premsa… Tots aquests fets objectius aparten a Espanya dels estats referents. Només sent independents Catalunya pot equiparar-se i materialitzar un estat modern, democràtic, pròsper i situar-se entre les democràcies referents
- Perquè Espanya impedeix una autèntica justícia social. Les estadístiques demostren que creix perillosament l’índex de pobresa. Els governs i les seves portes giratòries afavoreixen a les grans empreses a costa de la immensa majoria de famílies. L’estat i el seu constitucional prohibeixen lleis del parlament català en favor d’aquells qui més ho necessiten. Està en els llocs més alts d’atur. Incompleix sistemàticament sentències del constitucional que afavoreixen lleis catalanes. Catalunya no pot gestionar els seus propis recursos per a aquest fi. Això afecta negativament a centenars de milers de famílies. Només amb la independència Catalunya podrà aplicar polítiques de justícia social com els millors i més avançats països.
- Perquè Espanya no gestiona bé els seus actius. Catalunya és la primera en aportació al PIB, en exportació, en concentració industrial, en presència d’empreses estrangeres, en patents d’investigació… També entre les primeres en turisme. És el primer soci financer i industrial del que seria el holding espanyol. Però aquest no inverteix, no cuida, no compleix ni les seves pròpies inversions a Catalunya mentre gasta enormes summes en autopistes i trens AVE buits. Aquí està el seu incompliment en l’eix mediterrani, connexió del port, fre a connexions de l’aeroport, autopistes de peatge sense alternativa, etc. En lloc de potenciar al seu major soci, l’asfixia, l’ofega, el desatén. Només amb la independència Catalunya podrà gestionar tots els seus molts i potents actius en bé de la seva població.
- Perquè Espanya no compleix els seus compromisos polítics. Diu que dialoga però no ho fa i, quan ho sembla, no ho compleix. El primer i segon estatut van ser fruit de diàleg. Els dos, “constitucionalment” elaborats i confirmats. No ha complert cap dels dos. Els pressupostos anuals amb suport de forces catalanes o no, mai han estat materialitzats a Catalunya. El finançament acordat mai s’ha executat. La Constitució “obliga” al fet que Catalunya tingui un estatut votat per la seva població. El que va ser aprovat i signat pel rei va ser anul·lat en articles substancials per un constitucional polititzat. Avui, Catalunya està sense estatut i això és anticonstitucional. L’estat ordena eleccions però no accepta els resultats. Decideix, per via judicial, qui pot presidir o no. Reiterades propostes de diàleg, consulta pactada, han estat rebutjades. Espanya no dialoga i no compleix. Només amb la independència Catalunya podrà decidir per si mateixa i dialogar sota paràmetres internacionals per buscar la millor convivència amb Espanya.
- Perquè Espanya no tracta als catalans amb dignitat. Definició de dignitat: “donar a les persones el tracte que mereixen”. La societat catalana va creure en la transició, en la constitució. Durant 30 anys va creure en els estatuts, va donar suport als governs en temes i lleis importants. En paral·lel, l’estat no tractava ni tracta als contribuents catalans pel que mereixen per la seva aportació, pel seu suport, pels seus valors, cultura… Quan han reaccionat “per dignitat democràtica”, els ha impedit expressar-se i ha empresonat als dirigents, a qualsevol que s’expressi en contra. Només amb la independència podran tots els habitants de Catalunya viure amb la dignitat democràtica que mereixen.
