Publicat: “Rajoy diu que fa el possible per recuperar la normalitat, la sensatesa a Catalunya i que sempre ha ofert diàleg perquè torni ser puixant, oberta i plena d’oportunitats”.
Què és normal pel govern espanyol i els qui li donen suport?
Seguir dependent progressivament i negativament? Què suggereixen els fets objectius? És normal que els successius governs no respectin els estatuts “constitucionalment” aprovats? Que existeixi una clara discriminació i càstig a tota la societat catalana en temes de finançament, infraestructures, recursos per a sanitat, educació, assistència social? Que Catalunya sigui la primera exportadora, generadora de PIB, tingui la major concentració industrial i no decideixi absolutament res en les polítiques econòmiques que li afecten? Què l’estat tracti a més de 2 milions de votants independentistes com a terroristes? La llista de perjudicis per ser dependents és molt llarga i demostrable. Per al govern i els qui li donen suport, això és normal? És digne que hi hagi un sol votant català que accepti com a normal una situació que podria ser clarament anormal si Catalunya fos independent?
Què entén Espanya per sensatesa?
Definició de sensatesa: “Qualitat que tenen les persones que mostren un bon judici, prudència i maduresa en els seus actes i decisions”. Quina és la situació objectiva a l’estat espanyol? S’apropa als països democràtics més avançats (Anglaterra, Canadà) o als pseudodemòcrates cada cop més autoritaris (Turquia, Veneçuela)? Què suggereixen les actuacions de la monarquia, governs, partits, mitjans, en i per a Catalunya? Que la seva política de despeses, que no d’inversions, en AVEs i autopistes ruïnoses? Que el seu progressiu endeutament? Que la seva gestió de les pensions? Que la macrocorrupció dels seus grans partits estatals? Que l’actuació del seu constitucional, sistema judicial amb presoners polítics per ser demòcrates? Que el descens sostingut en els rànquings mundials d’indicadors clau en democràcia, justícia social, llibertat de premsa? El 155 és una mostra de diàleg o una demostració d’absència total de recursos democràtics, justs, perquè més de 2 milions de votants catalans vulguin seguir dependent d’Espanya? Què quan pensa mantenir-ho encara que hi hagi govern? Quin projecte té Espanya per a ella mateixa? Quin projecte té per a Catalunya que no sigui una progressiva i negativa dependència, explotació i colonització? És de bon judici, prudència i maduresa preferir seguir dependent d’un estat en descomposició, que només té jutges i policies per a Catalunya?
Perquè torni a ser puixant, oberta i plena d’oportunitats?
Catalunya ja era i és, cada cop més tot això. El 155 permet que sigui el govern qui gestioni la Generalitat. En què ha millorat el benestar, la democràcia, la llibertat, la justícia social, la identitat de Catalunya sota el comandament del govern espanyol? En res! Catalunya pot situar-se entre les primeres economies d’Europa. Ja ho està. Gràcies a l’Estat espanyol o malgrat ell?
Davant un estat en declivi democràtic, explotador econòmic, que no respecta ni la seva pròpia constitució, ni els seus propis votants a Catalunya sense més recursos que policies i jutges, per a un veritable demòcrata i assenyat, cara a la seva família, què és digne?
