El procés, Llarena, Zoido, Montoro i la Guàrdia civil

Cada dia rebem noves notícies respecte al procés, interlocutòries, euroordres, declaracions, opinions de premsa, radio i TV i no donem abast per assimilar-les totes elles. El que sí que hem descobert és la manca d’honestedat d’alguns tertulians, especialment des de la capital que, amb el lema de “a por ellos“, tergiversen la realitat. Només cal veure la violència que es va produir a Sant Julià de Ramis (on havia de votar Puigdemont) i la notícia a TV1.

El jutge Llarena, pel que sabem, es basa amb els informes de la guàrdia civil per muntar les seves interlocutòries i cursar les oportunes euroordres contra membres del govern que són a l’exili. Ara resulta que els dits informes xoquen amb les declaracions del ministre d’hisenda i del mateix president Rajoy davant el congrés. Llarena demana explicacions a Montoro.

Zoido s’ha contradit en més d’una ocasió, no ha donat explicacions sobre el paper que l’imam de Ripoll desenvolupava ni tampoc perquè no va informar els mossos del seu currículum, no deu tenir un bon comptable al ministeri i ha hagut de rectificar el nombre de ferits que van patir els membres de les forces de seguretat de l’estat. Eren 431 i ara diu que només 111.

El ministre d’hisenda té, de fa molts de temps, el control pressupostari de la Generalitat i aquesta havia de presentar factures i comprovants abans de fer efectiu el pagament d’una despesa, per la qual cosa pot dir el que a Llarena no li agrada i aquest li demana que ho digui per escrit. Sembla el joc dels disbarats. Montoro emprenyat, haurà de mentir per acontentar el jutge o aquest acabarà acceptant la realitat que no li agrada?

La Guàrdia Civil és la que informa el jutge de què li sembla o… és coherent amb els informes que li remet? No va ser la mateixa Guàrdia Civil la que va convidar als Jordis a pujar dalt d’un cotxe per dissoldre la manifestació davant la conselleria d’hisenda? D’on ha tret el cos armat les dades que avalin la despesa de l’1-O? Davant la descoberta de la doble personalitat del responsable judicial del cos, mereix la confiança que Llarena li atorga?

Podríem parlar d’altres personatges però no és necessari fer-ho. Es tracta de buscar raons per inculpar el màxim nombre de delictes possibles contra els encausats. Que els alemanys no hagin acceptat el delicte de rebel·lió ha estat un cop fort contra la judicatura espanyola i que aquesta ha criticat referint-se, despectivament, a un jutjat comarcal. Ara estudien parlar de sedició, ja que rebel·lió i malversació no ho veuen clar.

Contra els CDR volen acusar-los de terrorisme i incitació a l’odi. Les hemeroteques permeten assabentar-nos de talls de carreteres i manifestacions universitàries comeses per membres del PP. Ara, però, tractant-se de catalans es pot arribar a tot menys l’homicidi. Parlant dels delictes d’odi i/o terrorisme, algun membre del govern central o la premsa de Madrid s’ha manifestat sobre les declaracions de Jiménez Losantos, no és odi el que ha dit? Que vol dir que Espanya té 200.000 ostatges alemanys a Mallorca? No és terrorisme desitjar que a les cerveseries de Munic esclaten bombes? On és la tan pregonada democràcia consolidada de l’estat espanyol?

I el més curiós és que ningú recorda de com i de quina forma es va iniciar tot. Recordin amics lectors que el PP va recollir signatures contra l’Estatut (legal, constitucional i aprovat a les Corts, el Parlament i referendat pel poble). Que el Constitucional el va modificar a voluntat del partit popular. Que 25 articles que va declarar inconstitucionals són perfectament legals en altres estatuts.

De no haver-se produït aquell fet avui la situació seria molt diferent, el menyspreu a qualsevol demanda justa de Catalunya és el que va provocar la indignació del poble que, per Dignitat, ha volgut expressar la seva protesta a un tracte injust i que, davant la reiterada negativa de Madrid a qualsevol negociació, ha provocat l’atzucac en què ara ens hi trobem.