El ministre Catalá s’ha sentit ofès

El ministre de Justícia, Rafel Catalá, s’ha sentit ofès i així ho ha manifestat en una sessió al Congrés on adreçant-se al diputat Carles Campuzano, i aixecant-li molt la veu, li ha dit que ell era molt afortunat per poder presentar-se amb un llaç groc a l’hemicicle (?). Segons el ministre exhibir el llaç groc significa que a Espanya hi ha presos polítics, cosa que ha negat. A Catalunya, per contra, hi ha persones que no tenen sort, perquè són amenaçades i els pinten les cases, ha acabat dient.

No arribo a entendre que considera el ministre com a ofensa, tampoc quan es parla d’odi o fins i tot de terrorisme i/o rebel·lió. Fa ben pocs dies que, arran de la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont, un conegut periodista feia apologia del terrorisme incitant a fer esclatar bombes a les cerveseries de Munic com a revenja, també deia que a les Balears podríem disposar de 200.000 súbdits alemanys com a ostatges. No recordo que el ministre ni cap membre del govern condemnés aquestes afirmacions.

En una compareixença al Congrés el ministre em va ofendre a mi, i a més de dos milions de catalans, enfonent-se’ns dels votants que havien rebut càrregues policials a les portes dels col·legis electorals. Dubtava del nombre de ferits i que alguns ho confonien amb una capsulitis. Al marge dels 1.066 reconeguts i un d’ells que va perdre un ull, estic disposat a enviar-li els més de 300 vídeos de què en disposo si em facilita el seu correu electrònic.

El que ofèn i molt senyor ministre, és veure que el govern del qual vostè en forma part té diners per rescatar negocis (autopistes, projecte Castor, Hipòdrom de la Zarzuela…) tots ells relacionats amb grans empreses i, en canvi, no en tenen per aplicar un increment més just de les pensions. Ja no li comento la notícia de què Espanya, pretén o pretenia, adquirir 50 avions de combat a Alemanya. Era potser a canvi de Puigdemont? Un canvi de cromos?

També m’ofèn escoltar les manifestacions d’alguns ministres negant o tergiversant l’1-O, o ignorant la violència exercida per ultres que, pel que sembla, tenen carta blanca i campen per allà on volen, també m’ofèn que considerin un greu delicte les cançons que pugui cantar un raper o la representació d’un teatre de marionetes. On és la llibertat d’expressió?

Ara volen considerar com a terrorisme una manifestació, un tall de carreteres o una vaga general; em recorda temps passats que creia que ja estaven superats. La llei mordassa i la modificació del codi penal ens retorna a 50 anys enrere quan existia el Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Amb això es retallen els drets individuals de les persones. No l’importa?

Creu de debò, senyor ministre, que Espanya és una democràcia consolidada i moderna o… un país autoritari que està perdent el nord? Li pregunto perquè vostè (i el ministre Montoro també) ha estat recusat per la majoria del Congrés i continua en el seu càrrec sense haver dimitit, quan en altres veritables democràcies és el que s’acostuma a fer.

L’opinió mundial comença a creure’s que es tracta de la segona versió (l’autoritarisme democràtic) i molts, cada cop més, hi estem totalment convençuts.