La monarquia està en boca de tothom arran de la visita que Felip VI ha fet a Barcelona amb motiu de la inauguració del Mobile World Congress. Un cop més s’ha pogut comprovar el relat que n’ha fet la premsa de la capital, així com alguns informatius de les cadenes de televisió. És com si la Moncloa els hagués passat una circular sobre com tractar i valorar les notícies i la repercussió de la visita reial.
Avui però, m’ha cridat molt l’atenció l’entrevista que El Mundo li va fer a qui va ser ministre de Franco, Fernando Suárez. Les seves declaracions en defensa de la monarquia són un fidel reflex del tardo-franquisme que encara impera en una gran part de l’estat. Comença dient que deslegitimar el franquisme posa en risc la corona.
Suárez Manifesta que Franco va ser el propulsor de la monarquia, raó per la qual, “si es deslegitima el franquisme i es converteix Franco en una figura comparable a la dels grans dictadors”, se li està donant una connotació a la Corona que la posa en risc. Igualment ha criticat a tots aquells que comparen Franco amb Hitler i Mussolini, que van ser, precisament, els que el van ajudar a guanyar la Guerra Civil.
Durant l’entrevista torna a insistir en el fet que “tot i la legitimitat històrica de la monarquia, Franco va prendre la decisió de restaurar-la”. L’exdiputat d’Alianza Popular assegura que “la Corona suposa un patrimoni important en l’actualitat”. No sé si és coneixedor del discurs que el monarca va fer el dia 3 d’octubre i la seva aposta decidida del “a por ellos”, i si hi està d’acord, es deu sentir molt orgullós de la actual monarquia.
Altres “perles” que va dir: Espanya deu a Franco la creació de la classe mitjana, la indústria, la seguretat social i l’ensenyament i educació general. Fins i tot va criticar el PP. Un partit fundat per Fraga Iribarne que no defensa la memòria de Franco no es mereix guanyar les eleccions. Deu ignorar que els populars s’han oposat sempre a condemnar la dictadura.
Com si volgués indirectament avalar a Felipe VI va dir que la secessió l’han d’impedir la justícia, les lleis i, en última instància, les forces armades garants de la unitat d’Espanya. Estic segur que el rei estarà molt satisfet d’aquest aval franquista i, fins i tot en agraïment podria atorgar-li un títol nobiliari a l’exministre.
Aquest exministre va ser un dels signants de les últimes execucions (afusellaments) del règim al setembre del 1975. La Interpol va cursar l’any 2014 un ordre internacional de detenció contra ell però, el ministre Catalá la va denegar adduint la llei d’amnistia i la prescripció dels delictes. Aquesta llei va ser rebutjada internacionalment per la quasi totalitat d’organismes judicials i de Drets Humans, incloent-hi les Nacions Unides.
En una cosa té raó l’exministre franquista, si es critica el règim de Franco flac favor se li fa a la corona però, aquesta existeix per exprés desig del dictador que va nomenar Joan Carles com el seu successor a títol de rei. Si tenim en compte a Franco, Joan Carles i, ara, a Felipe, podem constatar que a Espanya no s’ha escollit cap Cap d’Estat durant quasi 80 anys.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors, És aquesta la monarquia parlamentaria que ens van vendre a la Constitució?
