Preguntes oportunes

Si la meva llengua fa tremolar els fonaments del teu estat, significa que has construït el teu estat sobre la meva terra.

Musa Anter, escriptor i activista kurd

Va de repressió? Sí!

1-O, referèndum a Catalunya. Milions de persones volen votar de forma pacifica i democràtica. És el reflex del 80% que, segons les enquestes, volen expressar la seva posició i relació amb Espanya. L’Estat espanyol s’oposa a una expressió democràtica i, repetim, pacífica. No té resposta política. Només i exclusivament: Repressió policial i judicial. Una fotografia de la càrrega policial ho reflecteix molt bé. Un robocop, equipadíssim, està sobre una dona a la que manté a terra i a la que, fins i tot, li està impedint respirar. Amb la seva mà tapa la boca! És evident que està tapant i agredint violentament a la democràcia però també ho és que li està impedint que parli, que s’expressi. I potser la senyora votant ho feia en castellà! Però és el tarannà de l’Estat espanyol i els seus partits majoritaris o radicals. És digne que hi hagi un sol votant que es consideri demòcrata a Catalunya que accepti que li tapin la boca la judicatura, la política o la policia?

D’invasió, colonització? Hi ha catalans molt estranys i col·laboracionistes?

Sembla que sí. Imaginem. Guerres europees. Un estat envaeix a un altre i vol consolidar-se. Per a això, imposa la “seva” llengua. Ho acceptaria un francès davant l’alemany o l’anglès? Un alemany davant el francès? La llista seria llarga. No ens ho imaginem. Però a Catalunya succeeix. Hi ha partits catalans, militants i votants que es consideren catalans que han recolzat i tornen a recolzar l’agressió a la seva llengua: El català. Aquí estan PP, líders del PSOE i els nous: C’s que volen deixar petits a Felipe V, Franco, Aznar, Rajoy…  Imaginem una ucronia. Guerra de la independència (1808-1814) a França i Espanya. Guanya França i imposa el francès com a llengua oficial en detriment del castellà. Com haguessin reaccionat els espanyols? Ho hem preguntat en conferències i la resposta sempre ha estat unànime: “Defensant i protegint la nostra llengua”. Hauria de servir perquè comprenguessin als catalans però ni tan sols ho intenten. I aquí, lamentablement, veiem a partits que es diuen catalans; líders, militants i votants que es consideren catalans “recolzant” el castellà com a llengua prioritària, oficial, i per sobre del català. Quin qualificatiu mereix aquesta actitud? És digne que hi hagi un sol votant que sigui i es consideri català que accepti que subordinin la seva llengua per prioritzar la llengua colonitzadora?

Què és la immersió lingüística i quins efectes ha tingut?

Va ser una demanda social i de “tots els partits” del parlament per una Catalunya amb les mateixes possibilitats socials, culturals, laborals, per a tothom. Tingué reconeixement i premis internacionals. Efectes negatius? Cap! Positius? Tots! Per què volen ara PP, Ciutadans, PSOE, aprofitar l’anticonstitucional 155 per modificar el que es va votar per pràctica unanimitat i que ha demostrat tants beneficis? Per què perilla el castellà? No. Per pura i simple colonització. Recordem. Colonització: “Imposició per la llei o per les armes de la pròpia llengua, cultura”. És digne que hi hagi un sol votant que es cregui demòcrata i vagi en contra del que avui creu la majoria absoluta a Catalunya?

Va de castellà? No. Va de dignitat democràtica! Què hem de fer?