20.7 C
Barcelona
Diumenge 20 setembre, 2020

García Albiol, el polític més gran del PPC

Relacionats

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (XI/XI)

El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política. Per als...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Per què vol ser independent Catalunya? (VIII/XI)

Per a preservar la seva identitat, cultura, llengua. L'independentisme uneix un altre motiu als 7 anteriors, per…

Com que molts lectors no estaran d’acord amb aquesta afirmació he de dir-los, abans de res, que em refereixo a la seva alçada —al voltant de dos metres— la qual cosa sembla que no li ha permès desenvolupar-se a nivell intel·lectual i, sobretot polític, al que l’home s’ha volgut dedicar en aquesta vida.

És llàstima que no és dediques a empresari, empreses de manteniment i neteja li haurien pagat un bon sou com encarregat o, fins i tot com a gerent. Cal no oblidar l’estima que té a la ciutat de Badalona, a la que volia netejar i deixar-la incòlume i, suposo que per manca de pressupost, no ho va acabar d’aconseguir.

1438078178_321659_1438081550_noticia_normal

Males llengües asseguren que, tot i l’alçada, es necessita actitud, sacrifici i joc d’equip per a arribar a ser un bon jugador de basquet; ell ho va intentar i no cal dir que la Penya és, i ha estat, una escola de primera línia en aquest esport, però bé sigui per actitud o potser per excessiu individualisme no va arribar a destacar.

Quant a la seva activitat política li he de reconèixer algun mèrit, com ara haver aconseguit l’alcaldia de Badalona contra tot pronòstic. Però el mèrit més gran, segons la meva opinió, és haver superat, amb nota, la seva predecessora Alícia Sánchez Camacho, en el càrrec de president del PP català. Aquí el seu triomf ha estat d’aquells que fan història.

Haver quedat el primer, començant per la cua, en les últimes eleccions al Parlament és, sense cap mena de dubte, un mèrit difícil de superar i que li atribueixo a ell, ja que per fi ha aconseguit guanyar a la seva predecessora. Era certament difícil però a base d’esforç i tenacitat ho ha aconseguit. Recordo el seu últim míting de campanya on, davant d’un públic totalment entregat, va tancar l’acte dient frase màgica “a por ellos“. Un gran encert.

Dues notícies seves m’han cridat l’atenció. En la primera observo els comentaris que va fer de la senyora Elsa Artadi com a possible presidenta de la Generalitat: “No ha demostrat absolutament res ni en l’àmbit polític ni institucional”, i va afegir que “ni la institució podria haver caigut més baix ni ella aspirar a tant”.

García Albiol ha demostrat sobradament la seva total incapacitat però, així i tot, era candidat a president per part del seu partit. No té cap títol acadèmic i critica una senyora llicenciada en econòmiques i doctorada en Harvard, professora d’universitat a Itàlia i col·laboradora de qui va ser titular d’economia, Andreu Mas Collell.

Avui mateix llegeixo a la premsa que el PPC ha posat en venda la seva seu al carrer Urgell de Barcelona pels problemes econòmics que travessa el partit. L’última campanya de gran èxit, els ha reportat una despesa d’1.800.000 euros. Al no haver aconseguit formar grup parlamentari no rebrà els aproximadament 800.000 euros que esperava. Els ingressos s’han reduït i, de moment descarten fer un ERO per reduir el personal.

Un gran èxit sens dubte la tasca duta a terme per l’actual president del PPC al que aviat veurem defenestrat del càrrec en vista dels resultats obtinguts. Personalment em sabrà greu, ja que poden posar en el seu lloc una persona intel·ligent i reflotar un partit que estima molt a Catalunya encara que faci esforços per dissimular-ho.

I vostès, benvolguts lectors, que en pensen del PPC i de García Albiol?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

El règim del 78, la mentida de la transició

Aquest no és el primer cop que parlo del règim sorgit de la transició, declarat modèlic per part de la classe política...

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Aquesta pregunta l'haurien de respondre els afiliats al partit en primera instància i després que fos corroborada pels votants quan siguin cridats...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (II)

Dues setmanes després del manifest de suport al rei emèrit, Rodolfo Martin Villa ha rebut el mateix per part de tots els expresidents vius, sense excepció i per...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...