Peter Drucker: “La millor estructura no garantirà els resultats però una estructura obsoleta és una garantia de fracàs”. Podem afegir que “híper corrupta en tot”. Un altre expert va dir: “Quan una empresa, organització país, dedica més esforç a apuntalar-se, defensar-se, resistir, conservar… que a innovar de cara al futur, decau i comença la seva mort”.
Quina és la situació a Catalunya i Espanya?
És prou coneguda. No fa falta repetir una història en la qual hi ha un conflicte que dura més de 300 anys. Estem davant un nou 1714 però, ara, ”que s’aconsegueixi l’efecte encara que es noti la causa”. Sense dissimular! Catalunya va demostrar “creure en la constitució del 78; en l’Estat espanyol”, per a un projecte comú en el qual seria reconeguda i respectada. Els fets demostren que no només no ha estat així sinó que, “amb molta cura al principi i cap ara, se la va soscavant, centralitzant, incomplint inversions, envaint competències, asfixiada políticament, culturalment i econòmicament”. Part de la societat va reaccionar per i amb dignitat davant la sentència de l’estatut per part del tribunal a-constitucional; va sortir al carrer, pacíficament, per protestar i va acabar exigint un referèndum pactat. El resultat, avui, és conegut i patit! Un arbitrari 155 que posa de manifest la veritable cara de l’estat espanyol i la seva defensa, costi el que costi, del seu model d’una Espanya castellana i dominant. En definitiva: Dependre de Castella, amb els seus negatius resultats, és el que volen els líders i votants dependentistes que viuen a Catalunya?
Dues reaccions, una de futur i una altra de passat
Catalunya reacciona i crea estructures per a un nou estat clarament orientat per a un futur molt millor. Sol·licita un referèndum pactat perquè els votants decideixin. Proposa un estat que és una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, perquè visquin en democràcia real, amb justícia social avançada, amb llibertat, amb respecte a la seva identitat. En definitiva, amb dignitat. Quina és la reacció de l’Estat espanyol? És clar el que deuria haver estat: Evitar el conflicte! Simplement: Complint l’acordat. O, una vegada plantejat: Oferir un projecte ambiciós i fiable per aquests “2.300.000 que volen anar-se desitgin seguir a Espanya”. Quin ha estat en realitat? La contrària: No només evitar el conflicte sinó provocar-ho i augmentar-ho fins a límits que escandalitzen al món polític i democràtic internacional i, als millors mitjans de comunicació. Quin projecte té Espanya per a ella mateixa? Cap excepte el de sobreviure d’acord amb uns patrons que recorden massa sospitosament a la dictadura de la qual es va sortir! Què ofereix l’Estat espanyol als votants catalans, a les seves famílies, professionals, empreses… que justifiqui seguir dependent? Res! Què demostra l’estat espanyol en democràcia, separació de poders, justícia social, gestió econòmica, compliment dels seus compromisos, honestedat, transparència, respecte? Absolutament res de positiu i sí, tot, negatiu! Aquí estan els fets objectius!
Renunciar a un futur millor per tornar a un passat negatiu.
Això és el que ofereixen els líders del PPC, PSC, C’s i, tàcitament, els comuns? Això és el que desitgen els dependentistes a Catalunya? Això és millor? Què és veritablement digne?
