Preguntes oportunes

Publicat (Diari16): “El terrorisme d’estat s’atribueix als mètodes il·legítims de l’estat espanyol per lluitar contra ETA. Es pot perfectament reinterpretar aquest terme al tracte que l’Estat Espanyol està aplicant a Catalunya. No ordena matar a la gent però sí posa en risc intenciónadament la seguretat de la població”.

Fets objectius

1. La Policia Nacional i Guàrdia Civil van generar 1.066 ferits entre persones de totes les edats i amb les mans en l’aire. Motiu de l’agressió? Voler votar pacíficament i democràticament tant sí com no. No hi ha més justificació que la política i amb suport de PP, PSOE, C’s, Senat, Constitucional… Es prohibeix una investigació sobre el tema.
2. La ministra de Defensa va assegurar que l’exèrcit estava preparat per actuar a Catalunya. Contra un exèrcit català armat? No! Contra uns votants que, cansats de ser tractats indignament  per l’Estat espanyol, només pretenien votar pacíficament. “Rovira no va mentir quan va informar que s’havia avisat que podia haver morts”.
3. El CNI espanyol va mantenir 3 reunions amb qui va ser el seu confident i ideòleg de la cèl·lula terrorista que va deixar 15 morts a Barcelona i Cambrils”. Es pregunta Diari 16: “Quina mena d’estat manté contacte amb terroristes que després assassinen al carrer als seus ciutadans? Quin estat oculta informació necessària per lluitar contra el terrorisme a una policia autonòmica”? Opinem i preguntem nosaltres: Quina classe d’estat prohibeix que una policia autonòmica que ha demostrat un altíssim nivell professional en desarticular la cèdula terrorista i abatut a part dels seus membres no pertanyi a organismes internacionals antiterroristes, no disposi de munició, estant en alerta nivell 4? Davant aquests fets objectius, no és l’estat espanyol qui realment representa un perillosíssim risc per a la seguretat de tots: Independentistes i dependentistes que viuen a Catalunya? Això és digne?

A més del risc democràtic, polític, físic, ho és també en l’econòmic?

Publicat (DAVOS): “Catalunya es cola entre els riscos globals per al 2018”. Catalunya és un “risc” o el veritable risc és l’Estat espanyol per a la democràcia real, el benestar de “tots” els qui treballen i tributen a Catalunya, els qui defensen “de debò” la justícia social? Qui interpreta sectàriament la constitució espanyola? Qui ha incomplert sistemàticament les inversions pressupostades i les transferències del 1r i 2n Estatut? Qui va donar un “cop d’estat” constitucional (catedràtic Pérez Royo) manipulant al Tribunal Constitucional (reiteradament publicat) i anul·lant un estatut “constitucionalment” elaborat, votat, confirmat per les Corts i signat pel rei? Qui es que ha donat contingut a un 155 que tants juristes, tant nacionals com internacionals, el qualifiquen d’anticonstitucional? Qui està a la cua europea en independència judicial i qualitat democràtica? Clarament l’Estat espanyol amb el suport del PP, PSOE, C’s, sindicats, Felipe VI, que ha pres partit! Recordem el terrorisme polític de l’operació Catalunya, els líders democràtics a la presó, etcètera? DAVOS, el més selecte del món, inclou Catalunya entre els riscos globals.

Qui és, realment, l’autèntic risc global? Qui provoca el procés independentista? Catalunya o Espanya? No és clarament l’Estat espanyol? Què demostren els fets? Des de la dignitat democràtica, què concloure?