Situació de partida
Crèiem que Espanya havia fet una transició veritable cap a la democràcia i actuaria com un modern estat de dret europeu: Separació de poders, justícia social avançada, finançament just. La realitat demostra clarament que no.
La democràcia espanyola és real com la dels millors països?
Europa situa a Espanya en els últims llocs en qualitat democràtica! Segons molts juristes internacionals i la més important premsa estrangera: A Espanya hi ha “presos polítics”. No entenen les imputacions als qui, escandalosament, estan a la presó. Hi ha temor social i polític “al” que interpretin els jutges clarament sota la influència del govern? Sí! Pitjor encara: ja no fan falta ni els jutges. Recordem la “llei mordassa” i 8 drets fonamentals d’una democràcia que han estat anul·lats? El que digui la policia és suficient! Estem en terra ferma davant una democràcia així?
La constitució no s’interpreta subjectiva, partidista, ètnicament?
Hi ha clara regressió en la seva aplicació. Els “pares” de la mateixa la defensen. Si es fes una prova d’ADN, com a les persones físiques, segur que serien els pares? Els fets suggereixen “una altra” paternitat que segueix molt vigent: Militar, franquista? Un altre fet objectiu: La Constitució que es va votar “exigeix” que l’Estatut de Catalunya sigui confirmat per la seva societat. No contempla que el Constitucional pugui modificar-ho després del referèndum. Avui, Catalunya no té Estatut propi perquè, segons experts, el PP va donar un “cop d’estat” anticonstitucional. I succeeix, creix! Amb el suport de PS©OE, Ciutadans i els seus votants. Seria acceptada aquesta constitució avui per la societat catalana? Si la resposta és no, què suggereix des d’una veritable democràcia?
L’esquerra dóna suport, en realitat, a qui deia defensar i representar?
Des de sempre, els partits “d’esquerres” proclamen la seva defensa “a ultrança” de la classe treballadora, els més desprotegits. Ja no és així. Ara, ni tan sols en “declaracions”. Catalunya sofreix una clara infrafinanciació, viu molt per sota de les seves possibilitats pel que genera. L’esquerra espanyola i la catalana, excepte la CUP, manté “a ultrança” la “dependència” d’Espanya. Els pensionistes catalans estan molt perjudicats en relació als seus col·legues espanyols. L’esquerra catalana prefereix dependre d’Espanya i l’espanyola mantenir la injustícia amb els catalans. El parlament independentista català promou lleis en defensa de la justícia social. El constitucional espanyol ho anul·la i l’esquerra hi dóna suport. Els sindicats majoritaris “haurien” de defensar els treballadors catalans. No ho fan. Mantenen la seva posició de “dependència” d’Espanya perjudicant clarament als qui diuen representar. A qui beneficien realment PSC, comunistes-podemites? De terra ferma, a on ha passat l’esquerra? Què justifica la seva posició dependentista i en clar perjudici dels treballadors a Catalunya? Què pot justificar votar a una esquerra dependent de la centralista i explotadora dreta espanyola?
Nacionalitat, què en queda d’aquesta definició en la Constitució? Els fets demostren l’objectiu final de PP, PS©OE, C’s, Podem: regionalitzar!
Davant aquesta realitat objectiva, quin terreny trepitgem els qui desitgem viure amb dignitat democràtica, justícia social, llibertat, identitat?
