Existeix una idea “força” dependentista i permanent: “España és un estado de derecho”. S’entén per tal un país en el qual regeixen unes lleis que determinen el seu funcionament. Això assegura que siguin lleis justes i democràtiques? La realitat demostra que no. Corea del Nord, Turquia, Veneçuela, Cuba, totes les dictadures de qualsevol signe, repúbliques africanes, monarquies musulmanes, tenen les seves lleis i, per tant, són estats de dret. Són equiparables als veritablement democràtics i amb separació de poders? En absolut! I a Espanya?
És independent la justícia espanyola?
Són constants les proves de que no és així. Què dirien juristes i constitucionalistes democràtics, sobre el funcionament del Constitucional i del sistema judicial espanyol?
Fets objectius
El tribunal constitucional és inconstitucional en la seva composició i anticonstitucional en moltes de les seves sentències, els jutges són apartats o nomenats segons interessos polítics, el govern anuncia abans què decidiran els jutges i aquests ho confirmen, un ministre assegura que “la fiscalia t’ho afina”, es castiga físicament i brutalment als que actuen democràticament i pacíficament (1 d’octubre), el Suprem manté a la presó sense respecte a la presumpció d’innocència i només per motius polítics que escandalitzen al món, s’actua contra qualsevol persona per interpretació subjectiva d’incitació a l’odi, però no contra qui propugna decapitar al president Puigdemont o els que van cridar “a por ellos” aplaudint unes forces militars d’ocupació. La llista és llarga. I els fets contundents!
El president de la Generalitat està exiliat per motius polítics
Així ho qualifiquen experts juristes internacionals i la premsa estrangera de més prestigi. Aspira a ser investit per “dignitat” de la institució que un 155 il·legal i anticonstitucional que, segons experts independents, vol evitar. “Per tots els mitjans” impediran que sigui investit o que es presenti al Parlament. Fa 30 anys, Juan Carlos Ioldi, un pres d’ETA, va ser candidat a lehendakari a Euskadi. L’Audiència de Navarra va autoritzar el seu trasllat de la presó al Parlament per no lesionar “els drets polítics dels electors”. El jutge del Suprem que manté a la presó a Junqueras, Sánchez, Cuixart, Forn, admet que “tenen un gran suport social”. Però això no importa a la justícia espanyola. Experts juristes nacionals i internacionals neguen els càrrecs que els imputen.
És independent la justícia espanyola?
Actua a favor de la veritable justícia, de la democràcia, o d’un partit polític que a Catalunya només té 4 parlamentaris entre 135? Això és democràtic o dictatorial? Tracten a Catalunya amb major rigor que al terrorisme etarra? I tot això succeeix amb el suport del PSOE, C’s per raons d’estat. I només testimonials declaracions dels comunistes-podemites… Els qui a Catalunya desitgen seguir sent dependents, és aquesta la justícia que volen?
Des de la dignitat democràtica, la llibertat, separació de poders, què té d’independent la justícia espanyola?
El problema s’agreuja quan per anar als tribunals europeus sbans s’han d’esgotar les instancies del país i Espanya ja s’encarrega d’endarrerir-ho tant com pot.
A més, la justicia europea es indecentment lenta. Vol estar bé amb tothom.
Recordem el cas Otegi. Li va donar la raó quan ja havia complert la condemna.
El problema s’agreuja quan per anar als tribunals europeus sbans s’han d’esgotar les instancies del país i Espanya ja s’encarrega d’endarrerir-ho tant com pot.
A més, la justicia europea es indecentment lenta. Vol estar bé amb tothom.
Recordem el cas Otegi. Li va donar la raó quan ja havia complert la condemna.