He tingut paciència per escoltar diversos presidents autonòmics espanyols, amb motiu del discurs de final d’any adreçat als seus conciutadans. M’han semblat molt ajustats a la trista realitat i que confirmen el que els catalans sospitàvem i que jo, personalment, ja ho donava per fet fa molt de temps: L’odi i el menyspreu a Catalunya.
El procés català ha estat en boca dels presidents d’Aragó, Galícia, Astúries, Extremadura, Andalusia, i Castella-La Manxa. Tots ells han criticat força a Catalunya i han carregat contra el sobiranisme amb molta contundència, en especial l’aragonès i el gallec. Javier Lambán ho ha fet des del Monestir de Sixena al costat de les obres provinents del Museu de Lleida.
Núñez Feijóo va demanar que, a més de les conseqüències jurídiques inevitables, s’havia de castigar políticament a Catalunya pel procés independentista. Va dir que la deslleialtat no es pot premiar amb finançaments o projectes a mida que no garanteixin respecte a la llei. S’imagina el lector que hauria passat si a Pasqual Maragall o Artur Mas l’haguessin vist, enxampat i fotografiat amb un conegut narcotraficant al seu iot?
El castellà Garcia-Page assegurava no estar al marge del conflicte perquè, diu, estan en joc els seus drets, la seva sanitat, la seva educació i el seu finançament. Que ningú s’enganyi, tots ens la juguem en el debat nacional, va acabar dient. Tot un reconeixement de qui és qui finança la seva comunitat. L’asturià Javier Fernández va dir, en similars termes, que està en contra dels privilegis que reclamen alguns territoris per al nou finançament.
L’extremeny Fernández Vara va desvariar —un cop més— agraint públicament la feina feta per la policia i la guàrdia civil en un moment difícil i complex per a Espanya, per l’intent de sedició d’alguns polítics catalans. O sigui, va beneir les càrregues policials, les pilotes de goma, les porres, etc. Cal per tant considerar que, segons ell, les més de 1.000 víctimes innocents eren mereixedores del mal tracte policial.
La sultana andalusa, Susana Díaz, tot i referir-se a Catalunya, no va entrar a sac en contra i, allunyant-se del discurs bel·ligerant, va optar per enviar un missatge d’afecte i amistat als catalans.
Dit això i, de forma molt resumida, permetin-me benvolguts lectors recordar-los que, no fa gaire temps, vaig publicar un article on recollia els titulars d’uns quants mitjans d’informació (La Voz de Galícia, Faro de Vigo, Diario de Sevilla i de Jerez entre d’altres) on cadascú d’ells es queixava dels diners que deixaria de rebre la seva comunitat si Catalunya obtenia la independència.
La solidaritat només és ben entesa quan es rep. Les llistes d’espera de la sanitat catalana, els barracons d’algunes escoles, la manca d’ordinadors a aquestes, la disbauxa dels trens de rodalies, la manca d’infraestructures, l’oblit del corredor mediterrani i una llarga llista de mancances a Catalunya no importa a les comunitats receptores, elles ho tenen bé i no volen perdre el que ja tenen.
Extremadura reconeix el robatori
[embeddoc url=”http://www.catalunyalliure.cat/wp-content/uploads/2017/09/Extremadura-reconeix-el-robatori.pdf” download=”all” viewer=”google”]
Mentrestant a Catalunya li marxen 16.570 milions d’Euros (any 2014), està endeutada i ha de satisfer interessos a l’estat per disposar del FLA. Ho saben els presidents autonòmics, ho saben Montoro i Rajoy, ho sap tothom però anar contra Catalunya és el lei motiv espanyol. Com una mostra del que dic, acompanyo un document de l’Assemblea d’Extremadura on reconeix el dèficit fiscal català i a on van a parar els diners que, mitjançant els impostos, paguem els catalans.
És inaudit que, autonomies receptores disposin de més diners per habitant que Catalunya que és aportadora neta. No és el mateix ser solidari que ser espoliat. Encara hi ha qui no comprèn o, més aviat, no vol comprendre el perquè la voluntat de molts catalans és fotre el camp d’Espanya. Què pensarien tots aquests patriotes si la cosa fos a l’inrevés?
ELS ANALISSIS DE LA COMUNIDA EXGTREMENYA NO TEN PERDO DE DÈU.
Com ens poden odiar tant si beuen de la nostra sang?
No hi ha cap més solució que marxar. No hi ha pitjor sord que qui no vol ( o no li convé ) escoltar. Els politics espanyols tenen molt clar que anar contra Catalunya els hi dona els vots més avall de l’Ebre.
Penos el que esta passant, és un setxe a tota regla contra Cat. I el pitxor ès que gran part d, aquesta gent viu dins a casa nostra. Sobren les paraules….
Son les repostes que podíem esperar, no es pot esperar res del poder corrupte, i espero que entre els ciutadans n’hi hagin, que no tinguin els ulls embenats, mai he sentit odi envers els espanyols si de cas llàstima, per la malversació dels mitjans que tenen tan mentiders amb la corrupció i envers nosaltres que ens deuen veure com a dimonis, a mi la ràbia me la produeix el poder del estado que no para de fer-nos objecte del seu odi, el millor es que ens deixin marxar i acabar amb aquest infern
No ens desprecien, crec jo. Mes aviat ens tenen enveja, perque saben que si marxem es quedaran sense molts recursos, recursos que ens roben a nosaltres. I deixem-nos de paraules tan boniques com solidaritat, ajuda, cooperativisme… Aixo es un expoli i un robatori, i prou. I una darrera cosa.. Si no ens agafem la llibertat com sigui, no ens en sortirem, perque estem sols