La número dos de la llista d’ERC, Marta Rovira, ha estat entrevistada per Vicent Sanchis a TV3. Per la raó que tots coneixem (Oriol Junqueras és la presó de Soto del Real), la Marta es troba en situació de possible candidata a presidir la Generalitat en cas de guanyar les eleccions, la suma dels partits independentistes obtinguin la majoria necessària i es produeixi l’acord entre ells.
Són eleccions complicades convocades per Mariano Rajoy i que, segons la Constitució i l’Estatut no li atorgant potestat per fer-ho. Diríem, doncs, que és tracta d’unes eleccions il·legals emparades per l’article 155 utilitzat de forma autoritària i dèspota amb l’aval del PSOE, C’s i, incomprensiblement, fins i tot per part de PSC.
La Marta Rovira és una persona implicada i independentista de soca-rel i lluitadora com poques i s’ha guanyat el respecte de tot l’arc parlamentari oposició inclosa. Ara es troba en aquesta situació, que no desitjava, i es pot veure obligada a desenvolupar un paper per al qual, segons la meva humil opinió, no està preparada.
Com a persona la considero integra i honesta, no se li pot posar en dubte la seva capacitat de treball i dedicació al procés, el partit i a Catalunya. Una altra qüestió és saber si la seva opció de presidir la Generalitat és el més convenient per al país. Que jo, personalment, tingui els meus dubtes no vol dir que desconfiï de la seva entrega i capacitat de treball que dono per descomptat.
En l’entrevista Marta Rovira va declarar que existeixen possibilitats reals de què Junqueras pogués sortir de la presó, prendre possessió de l’acta de diputat i ser investit president segon uns informes jurídics i antecedents que desconec. A preguntes de l’entrevistador sobre el president destituït no va respondre el que se li preguntava, és a dir, si guanya ERC, el president serà Junqueras.
Va justificar perquè no es va repetir JuntsxSí adduint que havia existit certa tensió i que l’existència de tres veus diferents, però amb la mateixa finalitat, permetia un canvi d’impressions que afavoriria la presa de decisions sense cap dubte. Personalment aquesta explicació a mi no em va convèncer. Una cosa és la pluralitat i la diversitat, una altra cosa és que, la Llei d’Hondt deixa molt clar que la llista més votada podria obtenir de 4 a 6 diputats més a favor seu que anant per separat.
Davant la pregunta de quina seria l’actuació dels consellers sortits de la presó acceptant el 155 i la renúncia a la unilateralitat, la pregunta es va quedar sense resposta. Va dir que ERC és el partit més disposat al diàleg i que intentarien un apropament amb els comuns.
No va ser critica en excés contra els contrincants i excessivament educada. Recordo encara la cara d’extranyesa de Mariano Rajoy quan la Marta va defensar al Congrés la sol·licitud d’un referèndum i, prèviament al seu discurs, va aturar-se per saludar-lo. Insisteixo en el meu comentari anterior, es tracta d’una gran persona a escala humana però no al nivell polític necessari per poder tirar endavant la República de Catalunya que és el que pretén.
