Miquel Iceta és un personatge al qual m’hi he referit molts cops en diversos articles. Ell segueix amb el seu lema preferit: Diàleg, negociació i pacte. És a dir, segueix pensant en la tercera via que tants i tants “èxits” li ha reportat a Catalunya. Igual pensament va tenir fa temps Duran i Lleida, que el defensava aferrissadament i que va acabar perdent la seva condició de diputat i la desfeta d’Unió Democràtica de Catalunya.
En l’entrevista a TV3 no va amagar les seves ganes de ser president de la Generalitat i dur a terme una reconciliació de tots els catalans després del fracàs de l’independentisme. A tal efecte va assegurar que, si resultés ser president, iniciaria una ronda de negociacions amb el govern de Madrid per rescatar les 45 qüestions (sense el referèndum pactat) que li va plantejar Puigdemont a Rajoy.
Sense el suport de C’s i el PP ho té difícil per aconseguir la presidència que tant desitja i és summament difícil poder repetir un tripartit d’esquerres. Potser els comuns, que no sé ben bé quin és el seu tarannà, li donarien suport, però ni Junts per Catalunya ni ERC el faran president. Cal no oblidar que el PSC-PSOE va donar llum verda al PP per establir l’article 155 de forma arbitrària i anticonstitucional.
Tampoc s’entén la comunió que ha establert amb Espadaler (Unió) i Societat Civil Catalana; tres models i ideologies diferents que l’únic que tenen en comú és voler seguir formant part d’Espanya i, per tant, lluitar contra aquells que pretenien la independència de Catalunya en forma de república.
En tota campanya electoral se solen fer promeses que són, la majoria d’elles, difícils de complir, el candidat Iceta també les ha fet, convençut com crec que no ho aconseguirà, s’ha compromès per dur a terme les negociacions abans esmentades amb el compromís, si fracassa, d’abandonar la presidència. Ell que va criticar el full de ruta, entre moltes altres raons, per establir un termini, ara està fent exactament el mateix.
Va cridar-me l’atenció la seva insistència a sol·licitar l’indult per als líders independentistes en cas de produir-se una sentència condemnatòria. Aquesta proposta ha estat rebuda en la seu del PSOE de forma displicent, en canvi, tant el C’s com el PP l’han rebutjat de forma fulminant. No sap el candidat que a Espanya no li serveix només guanyar? S’ha d’humiliar el vençut per considerar la victòria.
Com ja he dit en moltes ocasions, no puc entendre que un ciutadà català estigui d’acord i no protesti pels atacs vinguts, no sols de Castella sinó de tota Espanya, contra la llengua i la cultura catalana. Que no planti cara davant les falsedats sobre l’adoctrinament de l’escola a Catalunya i, a sobre, hagi donat suport al PP i C’s sobre el 155 és incoherent. El dit article no permet al govern central dissoldre el Parlament ni convocar eleccions catalanes.
Només per aquest fet el candidat Iceta no mereix la meva confiança i penso que molta gent, en clau catalana, té la mateixa opinió, Si la victòria correspon a l’independentisme, espero que respecti els resultats, es negui a un segon 155 i/o a la repetició de les eleccions que, de forma il·legal i anticonstitucional, ha convocat Mariano Rajoy. En una paraula, vull que em demostri la catalanitat de la qual en presumeix.
