He seguit l’entrevista que Vicent Sanchis li ha fet a Xavier Domènech i, si he de ser sincer, no he entès gran cosa; la seva total indefinició m’ha sobtat molt i confesso no haver captat ni les seves reflexions del moment actual, el seu programa i les possibles coalicions postelectorals de cara a una hipotètica formació de govern.
És un híbrid que no acabo d’entendre, no és una continuació de CSQP ni del Podem que es va presentar a les últimes eleccions generals. Així i tot és el conglomerat format per Ada Colau i ell mateix però que manté vincles amb Pablo Iglesias i el seu Podemos.
No em va quedar clar quin seria el seu paper segons els resultats que pogués obtenir el pròxim 21-D. A preguntes del director de la cadena va dir que de cap manera donaria suport a cap partit espanyolista promotor del 155 i, menys encara, a Ciutadans i el PP. Semblava que, segons com i de quina manera, podria encetar converses amb el PSC. Va voler deixar clar que tampoc pactaria amb Junts per Catalunya, la llista de Puigdemont.
Davant aquestes respostes no queda altre partit que ERC per una possible coalició, no sé què pensaran els d’Esquerra però jo no ho veig clar. Si el que pretén és formar un tripartit amb ERC i PSC ho tindrà difícil, ja que, ideològicament, estan lluny un de l’altre i ell ben bé situat al mig (de què, de qui?) manifesta ser d’esquerres i el seu programa contempla molt l’aspecte social que l’anterior govern no va atendre.
Aquest és un discurs que no li accepto. Varen ser 26 les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya que van ser revocades pel Constitucional a petició del PP. La gran majoria d’elles pretenien incrementar els ingressos per destinar-los a la qüestió social. Habitatges buits, pobresa energètica, impost sobre grans superfícies, dipòsits bancaris… El govern de Carles Puigdemont ho va intentar i el mur del PP ho va impedir. Que C’s i el PP diguessin que només es preocupaven del tema de la Independència en comptes dels catalans, és una fal·làcia d’ells però impròpia de Domènech.
La relació amb Pablo Iglesias és evident, el madrileny ha vingut a Catalunya a fer campanya i donar-li suport; fins aquí no hi tinc res a dir però el Pableras ha canviat el seu discurs i ja no està pel dret a decidir; a més, ha criticat el defenestrat govern català acusant-lo de ser el responsable de ressuscitar el feixisme. Tindrem els catalans la culpa?
No és el govern del PP el que atia l’odi contra Catalunya? No ha estat el mateix rei Felip qui ha donat suport a Rajoy contra Catalunya? D’on ha sortit l’expressió “a por ellos“. Davant aquesta infundada i malèvola acusació d’Iglesias, que ha dit en Domènech? Ho troba adient? Tan agraït està de què, davant d’una possible baixada de tensió, li practiqués el boca a boca en el Congrés?
El més fotut, al meu entendre, és que amb els seus vots pot arribar a decantar el resultat si als dos blocs existents els manquen els vots necessaris per formar govern. A favor de qui anirà? Per les respostes que ha dit només podria formar un govern d’esquerres amb el PSC i ERC, Iceta ho acceptaria però… Ho faria Esquerra? Em temo que no.
