28.4 C
Barcelona
Diumenge 5 juliol, 2020

El Tribunal Suprem ha perdut una oportunitat

Relacionats

Reconstrucció? No, redisseny total de Catalunya!

Recorden el conte del "rei nu"? Segons els seus sastres, li van confeccionar una roba tan extraordinària que només els idiotes no la veurien....

És digne ser còmplice de l’opressor?

L'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els propis oprimits Simone de Beauvoir Diccionari: "Accions i conseqüències d'oprimir, pressionar, sotmetre a un ésser humà...

Què esperem de la taula de negociació?

Aquesta pregunta té moltes possibles respostes, el que voldríem i el que malauradament no rebrem; el que seria just i lògic rebre i el...

Una part de Catalunya ha parlat a Perpinyà

Com molt bé diu un missatge que corre per les xarxes socials, els que tenim una certa edat hem anat a Perpinyà a comprar...

El Suprem ha perdut una oportunitat per intentar demostrar l’existència de la separació de poders de l’estat. Hi ha hagut pressions sobre el jutge? La fiscalia ha presentat nous arguments contra la possible posada en llibertat dels presos polítics? Perquè es mantenen quatre d’ells a la presó? Seria interessant saber-ne els motius, els veritables motius no els que oficialment ens han explicat.

D’entrada i sense que pugui semblar que defenso el jutge Pablo Llarena, la seva actuació va ser del tot diferent de la de la jutgessa Carmen Lamela, aquesta no va donar ni 24 hores a Oriol Junqueras i la resta de consellers per preparar les defenses amb els seus advocats, mentre que aquell va convocar als integrants de la mesa del Parlament una setmana després perquè ho poguessin fer. El resultat va ser que els primers van ingressar a presó mentre que els segons van quedar en llibertat sota fiança.

Dies després el jutge del Suprem va reclamar a la jutgessa de l’Audiència tenir la causa de tots els encausats, cosa lògica i que, a la senyora Lamela semblava no agradar-li massa. Un cop obtinguda la totalitat el jutge va voler prendre’ls declaració a tots ells i decidir la seva llibertat condicional o no. La fiscalia s’hi oposava i no sé fins a quin punt i com, ha aconseguit a mitges imposar la seva tesi.

Dit això fixem-nos en els motius que addueix els jutge Pablo Llarena pels referits Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis per mantenir-los empresonats: Segons la resolució és per no córrer el risc que els encausats lideren actes violents! Cap dels quatre ha cridat mai a la revolta i la violència, tot el contrari, són pacifistes de soca-rel i no se’ls coneix cap acte delictiu ni violent.

Qui són aquests quatre? Junqueras, com a sots president, tenia l’encàrrec de dur a terme el referèndum, Forn, com a conseller d’interior, era responsable dels mossos d’esquadra. Aquests, com a membres del govern diguem que, tot i seguir un mandat del Parlament, van desobeir les ordres del govern espanyol i del Constitucional que van declarar il·legal la consulta de l’1-O. Que el referèndum s’arribés a fer va ser una humiliació pel govern de Rajoy i la meva opinió és que segueixen en presó com a revenja.

methodetimesprodwebbindfd4e466-b309-11e7-a7ed-96e3d3dae681

Ara bé, els dos responsables de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, quins actes violents han realitzat o… ha instigat a altres a fer-los? Quan tot el món ha vist manifestacions de centenars de milers de persones, on no s’ha trencat ni un got ni una paperera i s’han dut a terme en un ambient pacífic i festiu, és vàlid el motiu pel qual es mantenen a la presó? No és una incongruència? No s’adona la justícia de l’estat del ridícul que això representa?

Mentrestant grups d’extrema dreta campen amb total impunitat i quan la manifestació és convocada pels “espanyolistes” sempre hi ha enfrontaments i picabaralles. Aleshores em pregunto: Quins motius existeixen perquè els condemnats per l’assalt a la Blanquerna de Madrid, el Constitucional hagi revocat, de moment, la seva entrada a presó? Allò sí que va ser un acte de violència. Algú ha explicat els motius d’aquesta decisió?

Insisteixo en el títol de la capçalera, Espanya i la seva judicatura, han desaprofitat una bona ocasió per demostrar, la més que sospitosa existència de la separació de poders. A Catalunya ja només li resta rebel·lar-se contra aquesta situació anant a votar el 21-D, per guanyar les eleccions i dir-los a Espanya, i a la comunitat internacional, la veritat del que està succeint al nostre país.

- Anunci -

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...