El passat 17 de novembre vaig publicar en aquest mateix diari un article que duia per títol “El 21-D i la campanya bruta de l’establishment“. En ell pretenia alertar als lectors de la guerra bruta que patirem en la campanya electoral de cara a les eleccions del 21-D.
Mentides i mitges veritats sortiran de la boca dels representants de partits unionistes, que ara es fan anomenar constitucionalistes, com si aquest cognom els pogués donar més garanties de serietat, d’honestedat, seguretat i veracitat del que diuen, proposen i es comprometen a complir el programa ofert si resulten elegits i/o guanyadors.
Avui vull referir-me a dos temes que, sense haver-se iniciat la campanya electoral, ja corren per tots els mitjans de comunicació. El primer, i més vergonyós, té com a protagonista el ministre d’exteriors Alfonso Dastis. Aquest senyor ja va donar la nota en una entrevista a la BBC britànica negant les càrregues policials tot dient que la majoria d’imatges eren falses, l’entrevistador li va replicar que eren fetes pels seus enviats especials i, per tant, Dastis va quedar com un mentider.
Ha continuat, d’acord amb el seu càrrec, viatjant i fent manifestacions en contra del procés català arribant a dir el mateix i denunciant que, a Catalunya no s’utilitza el castellà a l’escola publica. La resta de l’estat pot creure les seves paraules però, si ens fixem en les dades oficials, observarem que els resultats acadèmics desmenteixen les afirmacions del ministre, ja que, en molts dels casos, superen altres autonomies que només utilitzen el castellà.
El segon cas té de protagonista a García Albiol. Escoltar el líder del PPC amb els ulls tancats et fa pensar que està parlant d’una república bananera; critica el sistema d’immersió de les escoles públiques catalanes, acusant-les d’adoctrinar els alumnes i, en especial, de fomentar l’odi contra Espanya. La comunitat educativa, a tots els nivells, ha protestat per les falses acusacions fetes pel líder popular, però ell insisteix i no demana disculpes. Acompanyo un vídeo on es fan passar criatures, de cinc anys com a màxim, fent-los besar la “rojigualda” però que no es considera adoctrinament!
No satisfet en notar que se li veu el llautó, ara ha disparat contra els mitjans audiovisuals de Catalunya. Vol tancar TV3 i reobrir-la amb “gent normal”. Coneixen el seu tarannà de temps, m’esgarrifo de pensar que deu ser per ell gent normal. En una entrevista als Matins de TV3, la presentadora —Lídia Heredia— el va sotmetre a preguntes que no va saber respondre, fent un espantós ridícul impropi d’un candidat a president de Catalunya. Era difícil poder superar a l’Alícia Sánchez Camacho però García Albiol se n’ha sortit.
A nivell de comèdia, ja que no se m’acut un altre apel·latiu, fa riure observar el comportament de la junta electoral central respecte al color groc. Que té a veure un llaç groc en demanda de llibertat d’uns presos polítics amb les urnes? Farà canviar el sentit del vot a la gent? El súmmum dels despropòsits és impedir il·luminar de groc les fonts públiques. On hem arribat? El sentit del ridícul no arriba a la junta electoral?
A Mataró, en visita oficial de Mariano Rajoy, la policia no ha permès els pas a unes persones que anaven al lloc de destinació del president perquè duien unes bufandes de color groc. No cal dir res més, a excepció naturalment, d’assenyalar que ha estat el PSC qui ha estat l’autor de la queixa colorista que ha donat lloc a aquesta disbauxa.
Sort que els Beatles eren anglesos, de ser espanyols els obligarien a canviar el color del seu cèlebre submarí.
Envieu tot això a la prensa liberal de Europa.