Carta oberta a Miquel Iceta

Senyor Iceta. Vostè em desconcerta cada cop més, dic que em desconcerta per no dir que em posa de mala llet. No arribo a entendre el seu posicionament actual davant la situació de Catalunya, amb tota la sinceritat del món confesso estar decebut amb vostè i el PSC.

Vostè, al meu entendre, no és agraciat físicament però destaca molt més que ningú en les fotografies, en especial dues d’elles: La que comparteix amb Inés Arrimadas i García Albiol davant el Constitucional i la que rodejat de membres del PP participa en una manifestació per la unitat d’Espanya, aquesta última foto hauria d’estar premiada.

Vostè li demanava a Pedro Sánchez (Peedroooo) que els alliberés de Rajoy i del PP i, el seu “amic”, en comptes de fer-li cas es va oferir a Rajoy per anar contra el procés. Sense el PSOE l’article 155 és possible que no s’hagués dut a terme. Per què ho va fer? Doncs per una cosa ben senzilla: la seva intel·ligència no dóna més de si. Va confiar en Rajoy i el seu compromís de reformar la Constitució sabent que, aquell, no té cap tipus de credibilitat.

Sánchez seria president si en comptes de pactar amb C’s o hagués fet amb Podem i els nacionalistes bascos i catalans. Després, encara que a ell l’havien fet fora de la secretaria del partit, aquest, amb la seva abstenció, va fer president a Mariano Rajoy. La forma en què va ser foragitat i la mal dissimulada operació de la sultana d’Andalusia li va donar un corrent de simpatia entre les bases i, com tots ja sabem, va recuperar el càrrec.

Vostè és més intel·ligent, té facilitat de paraula i molta més experiència; és clar i elegant en els seus discursos i educat en les seves intervencions parlamentàries. En un article de la desapareguda web Catalunya Opina vaig felicitar-lo per la seva valentia en sortir de l’armari i declarar públicament la seva homosexualitat. Ara bé, que jo el pugui considerar intel·ligent no m’impedeix creure que vostè està equivocat en els seus plantejaments.

Vostè encara confia en un pacte amb l’estat i la seva reforma confederal. Des de 1714 han passat tres segles i tot segueix igual, Catalunya no és Espanya, és d’Espanya que és molt diferent. La Constitució, tot i admetent les nacionalitats i regions que integren l’estat, no actua més que en versió castellana, Espanya no respecta la història, llengua, cultura i tradicions de Catalunya, l’ataca i menysprea contínuament i la maltracta financerament.

La tercera via és una via morta sense cap mena de futur. Quants cops s’ha prohibit l’ús del català? Per què els impostos a Catalunya eren tres i quatre cops més elevats? Per què als catalans no se’ls permetia negociar amb les colònies d’Amèrica? Seria molt llarg d’explicar totes les agressions sofertes des del decret de Nova Planta i vostè n’és del tot coneixedor. No podré mai entendre que donés suport al 155 senyor Iceta.

L’últim estatut pretenia aconseguir, d’un cop per sempre, l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Qui ho va impedir? El mateix partit a qui vostès li han donat suport pel 155. Ara es nega a donar-li el vistiplau a un govern de dretes a casa nostra. En canvi en les seves files ha inclòs un membre de SCC i un altre d’Unió. Creu que així tindrà més opcions per la tercera via o l’estat federal? En el seu programa parla de la reconciliació amb la resta dels espanyols. Quins? Aquells que cridaven “a por ellos”. O a Felip VI que els animava?

Espanya s’ha negat sempre al reconeixement del fet diferencial català, així com també a la plurinacionalitat de l’estat. Vostè es considera hereu del catalanisme i respectuós amb tots aquells que opinen diferent. Perquè es nega a un referèndum per saber, de debò, l’opinió de la majoria del poble català? Vostè sap perfectament que els comicis del 21-D són del tot il·legals, però que tots es presentaran diu vostè, Li prego que no ho critiqui. Sap d’alguna altra formula per saber el que pensem els catalans? Acceptarà els resultats si els partits independentistes guanyen?

Vull confiar que serà així i que, a la vista dels resultats, treballarà per la futura República de Catalunya, si no és així, un cop més m’haurà tornat a decebre.