Carta oberta a monsenyor Antonio Cañizares

Un altre cop, com a dirigent de l’església com és vostè, s’ha fotut allà on no li pertoca, una vegada més, com a representant del nacional-catolicisme imperant en l’època de Franco, ha sortit a expressar una opinió impròpia de la democràcia i que no té res a veure amb els sentiments i la religiositat de les persones.

Què signifiquen les seves paraules? Ser catòlic i practicant és incompatible amb els anhels de llibertat d’un poble? Els catalans que aspiren a la independència del seu país són uns mals catòlics? Se’ls ha d’excomunicar per voler ser lliures, tolerants i respectuosos? Vol dir que no ha pres massa vi de missa abans de fer aquestes declaracions?

A sobre culpa als bisbes i capellans de Catalunya; segons vostè haurien d’haver estat més crítics davant el sobiranisme per evitar així la divisió entre famílies i la incitació a l’odi. Em costa de creure que un bisbe digui tantes barbaritats però vostè les ha dit. Manifesta, sense cap rubor, que la Conferència episcopal sempre ha estat molt clara sobre la qüestió i ho justifica apel·lant a la Constitució i que, aquesta, és la postura oficial de l’Església.

Diu la Constitució com ha d’actuar l’església? Li recomana les persones que han de ser elevades a la beatificació o santedat? Aconsella als fidels que vagin o deixin d’anar a missa? Nomena els capellans, bisbes o cardenals? Ha fet o promulgat alguna llei que contempli l’ordre intern, els nomenaments i trasllats del col·lectiu catòlic dins l’estat? Doncs si no ho ha fet, que pinten vostè i la conferència episcopal en temes polítics?

Vostè ha estat molt crític amb el comportament del col·lectiu eclesiàstic perquè considera que “haurien d’haver entrat més a fons en el tema de la unitat d’Espanya”. Li correspon a vostè i a l’església opinar sobre aquest tema? La solució que proposa és clarificar la no legitimitat del secessionisme als països democràtics (?) a través de la reconciliació, la unitat, la veritat (la seva o la veritable?) i la defensa del bé comú.

Qui és vostè per criticar Oriol Junqueras per apel·lar a la seva condició de catòlic i, alhora, manifestar que està en contra de la violència? Li retreu que quan es genera odi, la violència no és només violència física, sinó agressió al contrari, després puntualitza que el procés independentista ha suscitat odis que abans no existien. Cañizares dixit.

Vostè és lamenta que a Catalunya “ningú s’hagi referit als pobres”, que són “els que es quedaran sense feina” i, per tant, i sempre a ulls seus, “els veritables perjudicats”. Sàpiga senyor bisbe del tres al quart, que va ser l’estat qui va impedir la llei catalana de pobresa energètica i altres destinades a recaptar més impostos per atendre necessitats socials.

No li he sentit dir que reprova a l’estat aquestes mesures, tampoc que denunciés l’actuació policial contra personal civil que només pretenia, democràticament, donar la seva opinió mitjançant les urnes. Com a persona puc entendre que sigui contrari a trencar la que per a vostè és “la sagrada unitat d’Espanya” però, com a bisbe, no és ningú per opinar de política i, menys encara, criticar catòlics per les seves idees. Qui collons s’ha cregut que és?