Preguntes oportunes

Publicat (eldiario.es): “El Govern admet que pot promoure una regressió autonòmica en la reforma constitucional”.

No tanca la porta al fet que la modificació de la Carta Magna suposi que “el Govern espanyol torni a assumir polítiques públiques essencials”. El desafiament secessionista a Catalunya ha obert una nova etapa que suposa que “algunes polítiques que potser van tenir sentit en un moment inicial de la consolidació de l’Estat de les autonomies, han posat ara de manifest disfuncionalitats i algun resultat dissonant”. “Han estat nombroses les veus—dins i fora del Partit Popular— que han aprofitat la pulsió independentista catalana per promoure un canvi de rumb en la descentralització de l’Estat, especialment en competències bàsiques com l’Educació, amb l’excusa d’un suposat adoctrinament de menors, o Interior, pel paper dels mossos durant l’1-O“. La centralització ve de lluny. Segueix vigent l’objectiu del Tractat de Nova Planta. Estem, ara sense caretes, davant un nou 1714 i les seves nefastes conseqüències?

Com han de reaccionar els votants amb dignitat democràtica?

Publicat (Javier Pérez Royo, catedràtic Dret Constitucional per la Universitat de Sevilla): “El conflicte amb Catalunya ja no té una solució jurídica”. “Va ser el TC el que va trencar el pacte territorial de la Constitució en 2010 i va sumir a Catalunya en l’actual desordre”. “Que ningú es cridi a engany”.

Assistim a la primera fase d’una operació d’esterilització del nacionalisme català. La convocatòria electoral del 21-D és, per al Govern, la primera mesura d’esterilització. “Per aquest motiu els seus agents electorals no siguin els militants del PP, dels quals gairebé no se sap gens, sinó el fiscal general de l’Estat i, a través d’ell,  l’AN i el TS. És a ells als quals es confia la tasca no tant de la mobilització de l’electorat propi, com la de dissuasió de la part menys ferma de l’electorat aliè”.

Publicat (eldiario.es): “Un escrit de 100 professors de Dret Penal de les diferents universitats espanyoles, en el qual es diu i argumenta que la conducta dels membres del Govern i de la taula del Parlament no és constitutiva del delicte de rebel·lió o de sedició”.

Des de la dignitat democràtica

Quines conclusions podem extreure davant aquestes notícies? Què es votarà el 21-D?  Les sigles de partit o el rebuig o l’acceptació de tot un sistema polític d’enorme transcendència? Pot qualificar-se d’estat de dret un estat que actua tan sectàriament com l’espanyol i tan fora de la pròpia llei, constitució? Així ho confirmen catedràtics eminents i aliens a qualsevol ideologia o partit. És digne que hi hagi un sol votant a Catalunya que recolzi a qui incompleix la pròpia constitució, se salta les lleis, vol anul·lar no només la història de Catalunya, la seva identitat, cultura, valors, llengua, sinó la seva pròpia democràcia, benestar, llibertat? Que només té com a arguments a la policia, guàrdia civil, sistema judicial qüestionat? Què es votarà el pròxim 21-D? L’Espanya castellana, autoritària i colonitzadora o una Catalunya lliure, democràtica, amb el benestar que mereix? Independència possibilista o dependència negativa fins a la sotsregionalització espanyola de Catalunya? Quin vot és digne?