26.3 C
Barcelona
Dimarts 14 juliol, 2020

El 21-D i la campanya bruta de l’establishment

Relacionats

Per què vol ser independent Catalunya? (I)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució… Conflicte Espanya-Catalunya: Un dels grans problemes de...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Reconstrucció? No, redisseny total de Catalunya!

Recorden el conte del "rei nu"? Segons els seus sastres, li van confeccionar una roba tan extraordinària que només els idiotes no la veurien....

Per què dubtem de la justícia espanyola?

Varis són els motius començant per la més que dubtosa separació de poders de l'estat. Només amb veure la forma en què són triats...

L’establishment és un terme anglès utilitzat amb freqüència en les informacions polítiques per referir-se al grup o grups dominants que ostenten el poder i a les relacions oficials i socials dins les quals s’exerceix aquest poder. És un anglicisme que ha estat incorporat a l’ús diari i que equival a: Classe o elit dominant, grup de poder establert o, simplement poder; aparell d’un partit concret, etc. És el que en català i castellà en diem oligarquia.

Dit això, sapiguem que a l’Estat espanyol aquest existeix i, segons algunes publicacions recau en unes 160 famílies que dominen quasi totes les àrees econòmiques del país: La banca, asseguradores, grans constructores, fons d’inversió, autopistes, hidroelèctriques, mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), carburants i un llarg etcètera que acumulen més del 90% de l’activitat econòmica espanyola.

Malauradament la majoria d’aquests grups estan interconnectats entre ells i molts depenen, en gran part, del BOE. Sovint tots hem sentit l’expressió portes giratòries que s’obren, de bat a bat, per acollir ministres i polítics importants quan deixen l’activitat política i passen a formar part de consells d’administració o assessors de grans empreses. Algunes d’elles, fins i tot, abans estatals que han passat a mans privades.

Com és lògic els governs es veuen obligats, de bon grau o no, a tenir bones relacions amb el poder econòmic i aquest, com a contrapartida, donen el seu suport al governant de torn i poder així mantenir l’stato quo existent. La prova la tenim en la crisi que hem patit i que encara patim; El deute de l’estat espanyol és aberrant, s’han fet retallades en educació, sanitat, dependència i, en canvi, han continuat les obres de l’AVE i autovies entre altres. El poder econòmic ha tirat endavant, la crisi l’han pagat els treballadors a base de sous més baixos i amb l’increment de l’atur.

Arribat a aquest punt algú es preguntarà: què té a veure tota aquesta dissertació amb les eleccions del 21-D. Doncs hi té a veure i molt. A l’establishment i a l’estat espanyol no li convé el possible triomf del sobiranisme a Catalunya. No es tracta de la unitat d’Espanya sinó del deute que abans comentàvem. La independència de Catalunya faria trontollar a l’estat que podria declarar-se en fallida i haver de ser rescatat per la Unió Europea.

Aquesta i no altra és la mare dels ous. Per què Europa dóna suport a Rajoy? No l’importen a la UE els drets humans? No té Catalunya dret a l’autodeterminació? Quins motius tenen les empreses que han canviat la seu social? On és la llibertat d’expressió a Espanya? Com poden estar els Jordis a la presó? Per què Rajoy incompleix la llei i, en canvi, diu que és obligatori complir-la?

IMG-20171110-WA0007_resized

D’aquí al 21-D assistirem a una campanya de guerra bruta per part de l’estat, alimentat per aquesta oligarquia que és, econòmicament, la que mana i escoltarem un munt de mentides i mitges veritats per acollonir els votants independentistes i evitar que el sobiranisme no guanyi les eleccions. En el cas de guanyar-les, què faria el govern de Madrid? Tornaria a recórrer al 155? Es veuria obligat a pactar o continuaria amb l’autoritarisme heretat del franquisme?

La convocatòria de les eleccions és il·legal, però és una oportunitat per saber del cert el que opina la societat catalana. En propers articles anirem informant de la guerra bruta a la qual ens enfrontarem, cal ser-ne conscients i saber estriar el gra de la palla. Ens juguem molt i no ens podem permetre el luxe de defallir.

Més articles

8 COMENTARIS

  1. Estic complement d’acord.
    Però voldría matitzar que aquest fet oligarquic i de domini de capital sobre la política, no es solsement un fet espanyol.
    Es un fet mundial. I evidentment de la EU.
    Per lo tant, considero que haver pensat i potser encara pensar que la UE es un possible aliat per desencallar la implacable postura del Estat espanyol es de una gran ingenuitat. Encara que com explicaré a continuació, em sembla que es la única via.
    L’unic que pot fer que la UE l’hi fagi cambiar el pas a l’Estat espanyol, es que finalment l’hi suposi més car mantindre la postura d’ara, que acceptar un canvi que moderi la situació i les grans corporacions financeres i industrials s’hi sentin més comodes. Perque ens entenguem: que el cost sigui lo suficientment alt, com perque els interessi més acceptar un acord que mantindre la postura actual.
    Suposo que aquest es camí que es preten seguir. Perque em sembla que no ni ha un altre.

  2. Estic complement d’acord.
    Però voldría matitzar que aquest fet oligarquic i de domini de capital sobre la política, no es solsement un fet espanyol.
    Es un fet mundial. I evidentment de la EU.
    Per lo tant, considero que haver pensat i potser encara pensar que la UE es un possible aliat per desencallar la implacable postura del Estat espanyol es de una gran ingenuitat. Encara que com explicaré a continuació, em sembla que es la única via.
    L’unic que pot fer que la UE l’hi fagi cambiar el pas a l’Estat espanyol, es que finalment l’hi suposi més car mantindre la postura d’ara, que acceptar un canvi que moderi la situació i les grans corporacions financeres i industrials s’hi sentin més comodes. Perque ens entenguem: que el cost sigui lo suficientment alt, com perque els interessi més acceptar un acord que mantindre la postura actual.
    Suposo que aquest es camí que es preten seguir. Perque em sembla que no ni ha un altre.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

El discurs que Juan Carlos no va pronunciar

Catalans, sóc conscient que la història no ha estat justa amb vosaltres, en molts moments heu estat castigats injustament per les vostres...

Per què vol ser independent Catalunya? (I)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució… Conflicte Espanya-Catalunya: Un dels grans problemes de...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (III)

A la vista d'algunes crítiques sobre els meus articles, on poso en dubte si Juan Carlos I té o no dret a...

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...