Tot i no ser un “guaperas” té la mala sort de sortir molt afavorit en les fotografies. Clar que sempre l’enxampen amb en García Albiol i l’Arrimadas davant el Constitucional o… Era, rodejat de membres del PP, incloent-hi en Millo i la ministra de Sanitat, en la manifestació convocada per Societat Civil Catalana defensant la unitat de la pàtria espanyola i en contra de l’independentisme.
Quina paradoxa per tots aquells que, en la festa de la rosa, li van sentir dir “cridant com un obsés”: “Pedroooo allibera’ns de Rajoy i del PP, no podem estar quatre anys sota la tirania d’aquest govern”. La seva parròquia el va aplaudir i ell es va abraçar a Sánchez i la resta de membres de l’executiva del PSC. Només li va faltar fer una demostració, com altres cops ja havia fet, de les seves aptituds com a ballarí.
Sánchez havia promès que el primer que faria, un cop investit de nou secretari general dels socialistes, seria fer fora Rajoy de la Moncloa. Promesa que no sols no ha complert sinó que, en la seva incapacitat política, ha pactat amb el PP i C’s l’aplicació de l’article 155 contra el govern legítim de Catalunya, a canvi d’una promesa de Rajoy de modificar la Constitució. És de sobres conegut que el Mariano compleix sempre tot el que promet.
Però, que fa el PSC? On és la seva catalanitat i la defensa de les institucions catalanes? És conscient de la quantitat de gent que no el votarà? Quants afiliats de tota la vida s’han donat de baixa i estripat el carnet? Quants alcaldes i/o regidors han plegat i quants pactes de governabilitat d’ajuntaments s’han trencat? Figures històriques com Raimon Obiols, Jaume Bellmunt o Laia Bonet manifestaven que la decisió de donar suport al 155 portaria a la bunquerització i bloqueig de la vida política catalana.
Què diu Miquel Iceta? “El PSC es reivindica unionista per guanyar la partida a Ciutadans el pròxim 21-D”. Tota una declaració d’intencions que fa riure i emprenyar, almenys els socialistes que jo conec. Diu que vol recuperar els vots que Inés Arrimadas li va prendre en els últims comicis. Si el PSC era un dels pocs que podia aturar el creixement de la dreta a Catalunya, ara, amb el seu suport al 155 ha perdut aquest paper.
Ell continua amb la seva dèria del federalisme —que no té suports a la resta d’Espanya— i que el PP de Rajoy, juntament amb C’s, ho impedirà. La idea d’aquest parell de dretans és eliminar, pràcticament, l’estat de les autonomies convertint-les en simples diputacions per recaptar els impostos i poca cosa més. En resum, una recentralització en tota regla.
PSOE i PSC han passat d’exigir l’autodeterminació dels pobles d’Espanya a l’estat actual. El PSC va abandonar la taula del dret a decidir, va renunciar a Granada al concepte de nació per Catalunya i, actualment, fa pinya junt el PP i C’s contra lleis del Parlament i, per acabar, ara es declara unionista de cara a millorar els seus resultats electorals. Què dirien Raventós, Pallach o Verde Aldea si veiessin l’actual situació del seu partit?
Tiri endavant senyor Iceta, acabi d’estavellar-se d’una vegada per totes, sempre li quedarà l’oportunitat de trobar feina en la companya La Cubana que, sens dubte, ja saben de sobres les seves grans aptituds per al ball i el teatre musical. El PSC i molts socialistes li agrairan sense cap mena de dubte.
La credibilitat d´Iceta és la mateixa que la d´un cuc de femta.
Miquel Iceta té la mateixa credibilitat que un cuc de femta.
navarro i ceta han portat lo psc a esser un partit residual.
Iceta faria bé de fer una xerrada amb la Rosa Díez perquè l’anés aconsellant sobre com afrontar, sense caure en cap depressió, el dia després de les eleccions.