La justícia espanyola és independent?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops. Penso que, si ens remuntem al segle XVIII, descobrirem Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu i la seva teoria, vàlida fins al dia d’avui, de la separació de poders de l’estat. Com tothom sap aquests són l’executiu, el legislatiu i el judicial. Tots ells amb una finalitat però independents els uns dels altres.

Si aquesta independència no existeix, l’executiu pot tenir les mans lliures i actuar de forma autoritària i, fins i tot, dictatorial. Ja d’entrada, que els components dels tribunals Suprem i Constitucional siguin escollits pel parlament és, en principi, preocupant. Què passa quan un partit té la majoria? Proposarà els membres que siguin compatibles amb la seva ideologia.

Passa el mateix amb la designació del fiscal general de l’estat, aquest depèn del ministeri de Justícia i obeirà les seves ordres. No seria més lògic que les associacions de Jutges, així com de fiscals, escollissin els integrants dels tribunals i la fiscalia? Que poguessin escollir un membre per mort o incapacitat i no com va succeir en el Constitucional quan tramitava el recurs contra l’Estatut, on no es va cobrir una baixa per la negativa del PP?

Si els tres poders recauen en les mateixes mans, és més que dubtosa la independència del poder judicial. Això ho he publicat més d’un cop rebent fortes crítiques dient que si fos veritat, el PP no tindria imputats. Els jutges fan la seva feina i, davant proves, testimonis i evidencies instrueixen les causes corresponents, fins aquí hi estic d’acord. Jo em refereixo a la seva utilització política a conveniència de l’executiu i que s’inicia a la fiscalia general de l’estat.

Altres evidències que em fan dubtar són els trasllats o canvis de magistrats i fiscals, mentre s’està instruint una causa i que poden alentir el procés durant anys. Com a exemples podem citar els casos Nóos (6 anys), Eres (5 anys), Púnica (6 anys), Gürtel (quasi 10 anys). En el cas Nóos es va intentar, al·ludint a l’edat, rellevar el jutge Castro que pretenia imputar a la infanta, cosa que va aconseguir a desgrat de tothom començant per la fiscalia.

En canvi, en poc més de 24 hores (amb un dia festiu pel mig) Han ingressat a la presó els membres del govern català sense garanties processals ni temps per preparar la defensa amb els seus advocats. La jutge Lamela, seguint instruccions del fiscal general, ha actuat amb una anormal celeritat. Aquest fet es contradiu amb l’actuació del jutge Pablo Llanera del Suprem, que ha donat una setmana de marge a la compareixença de la mesa del Parlament.

També en fa sospitar que Garzón (investigava crims del franquisme), Elpidio Silva (va ficar Blesa a la presó), Pablo Ruz (el van traslladar quan investigava Gürtel), Santi Vidal (per escriure un esborrany de constitució) i la jutgessa Ayala (investigava els EROs d’Andalusia) tots ells han estat apartats de la judicatura o dels casos que investigaven.

Queda demostrat que existeix una justícia a dues velocitats segons consideri l’executiu. La Jutgessa Ayala ha denunciat el pacte de no-agressió entre PP i PSOE i que la fiscalia no es mou sense les ordres de Madrid. Qui vulgui tenir més dades que confirmin la meva sospita, poden llegir les opinions de Carles McCragh, president del consell de l’advocacia catalana o les del catedràtic de dret constitucional Xavier Pérez Royo.

Per últim, convido als lectors a veure el vídeo de la declaració de Mariano Rajoy en la seu de l’audiència nacional, observaran el lloc preferent on seia i la defensa que li va fer el president del tribunal impedint la majoria de preguntes que li plantejaven diversos advocats.

No són motius, més que sobrats, per sospitar de la inexistència de la separació de poders de l’estat espanyol? Què en pensen vostès amables lectors?