L’afirmació, no només és el meu desig, és el que es desprèn dels tractats internacionals i la carta de les Nacions Unides. El tractament que fa l’estat espanyol amb Catalunya és una violació del Pacte Internacional dels drets civils i polítics. Segons un informe recent de l’ONU, i de conformitat amb els articles 2 i 96 de la pròpia Constitució espanyola, la llei ha de ser interpretada d’acord amb els tractats internacionals que Espanya va signar.
Negar-li a un poble el dret a expressar-se sobre l’autodeterminació, negar la legalitat d’un referèndum, utilitzar la força per evitar la seva realització i cancel·lar la seva autonomia com un castic i venjança, constitueix una greu violació de l’article 1 del pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals.
Espanya invoca el principi d’integritat territorial per justificar-se i per silenciar la dissidència política i les aspiracions d’autodeterminació de Catalunya. El principi d’integritat territorial està destinat a aplicar-se externament per evitar amenaces o incursions estrangeres en la integritat dels estats sobirans, però no quan es tracta de la demanda d’una part del territori dins l’estat com és el cas català.
Aquest principi no es pot utilitzar per intentar calmar el dret de totes les persones, garantits segons l’article 1 dels pactes internacionals dels drets humans, a expressar el seu desig per a controlar i programar el seu futur. El dret a l’autodeterminació és un dret de tots els pobles i no pas una concessió dels estats a atorgar-ho o denegar-ho.
El dret internacional sobre el tema ha progressat, amb el temps, molt més enllà de la mera descolonització. Resulta evident que cap estat pot utilitzar el principi d’integritat territorial per negar el dret a l’autodeterminació d’un territori i que, arguments sobre la legalitat d’accions preses pel Parlament electe de Catalunya siguin immaterials.
En la presentació de la llei de referèndum, prèvia a la tramitació i aprovació en el parlament, es feia referència explicita a l’ordenament jurídic internacional, basant-se en el Pacte sobre els drets humans i resolucions de les Nacions Unides. Pactes que el govern espanyol havia signat, incorporat a la Constitució i que ara incompleix.
Segons l’informe de l’ONU, l’única solució democràtica a l’actual situació catalana, passa per suspendre totes les mesures de caràcter repressiu i organitzar un referèndum per així poder determinar el desig majoritari o no de la població. Aquest hauria de ser supervisat per la UE, observadors privats i el Centre Carter, que presideix l’antic president dels EUA.
Catalunya se sent tractada com una colònia, pertany a Espanya per dret de conquesta des de l’any 1714 a causa de la guerra de successió. Si ens fixem detingudament en el mapa que encapçala aquest article, observarem la divisió: a l’esquerra la “purament constitucional”, a la dreta l’antiga corona catalano-aragonesa sota el títol “España incorporada o assimilada” i que podríem dir-li conquerida, ja que ho va ser en realitat.
L’informe de l’ONU coincideix, pràcticament, amb la resolució del Tribunal Internacional de la Haia sobre la independència de Kosovo que, Espanya encara no ha reconegut. En el cas de conflicte entre la legalitat (principi d’integritat territorial) i el dret humà a l’autodeterminació, és aquest últim el que ha de prevaldre segons el dit Tribunal Internacional.
Catalunya té tot el dret a constituir-se en un estat independent segons les lleis i els tractats internacionals, amb la paradoxa que Espanya els va subscriure per després incomplir-los.
De Sicília suport per a la republica de Catalunya.
L´EMPRESONAMENT DEL GOBERN CATALA SERVIRA PER EXTENDRE MOLT MES LA FLAMA DE LA LLIBERTAT I ELS DRETS DEL POBLE CATALA.
Estic d’acord. Pero es terrible per ells i les seves families.
Qui, com i quan ha de denunciar la nostra situacio als tribunals internacionals?
La campanya del 21 Desembre hauria de centrar-se en això primordialment. És transversal a tots els partits per la independència, i pot sumar molts votants que encara ho desconeixen. Féu-lo córrer si us plau.
Visca Catalunya Lliure!!!
Dalla Lombardia
Visca Catalunya Lliure!!!
Dalla Lombardia
Resolució 1514 de l’Assemblea General de l’ONU de 14 de desembre de 1960, relativa a la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials. Coneguda com la Carta Magna de la Descolonització, es dirigia específicament als pobles colonials en afirmar que “[l] a subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una denegació dels drets humans fonamentals, és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i de la cooperació mundials “. No obstant això, la resolució 1514 no oblidava imposar un límit absolut, el respecte a la integritat territorial dels Estats, en afirmar expressament que “Tot intent encaminat a trencar totalment o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d’un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides “.