Carta oberta a Soraya Sáenz de Santamaria

He escoltat el seu discurs al Senat en la tramitació de l’article 155 i, com ja m’esperava, no m’ha defraudat gens ni mica. Reconec que ha estat un discurs ben construït i fàcil per a acontentar la seva parròquia però, sense justificar els veritables motius del perquè acudir a l’article 155 que no és altra que la venjança contra Catalunya i el tema econòmic.

Venjança perquè, tot i el desplegament policial que van fer a Catalunya, no van trobar les maleïdes urnes, no van poder impedir el referèndum i van utilitzar la repressió a base de porres, pilotes de goma, gasos, cops de puny, coses, empentes i estirada de cabells contra la població civil que anava a votar. Tant era que fossin homes, dones, persones grans, etc., tot valia per evitar-ho al preu que fos i, clar, ho ha vist tot el món encara que el ministre Dastis, barroerament, ho negués en una entrevista a la BBC.

Sabem també que ningú compra deute públic de l’Estat espanyol. Que només ho fa el BCE i que aquest ja els hi ha donat un termini i una rebaixa de les quantitats a percebre. Per aquesta única raó la prima de risc no s’ha disparat encara, però d’aquí a sis mesos ho farà i Espanya no podrà retornar els diners i pot ser intervinguda. Naturalment sense Catalunya, l’estat que diuen estimar tant, farà fallida i vostè ho sap perfectament. Ni unitat de la pàtria ni peres en vinagre, és qüestió de calés que no han sabut administrar.

Diu que vol retornar Catalunya a la legalitat, a la Constitució i a l’Estatut, és a dir, a la que el seu partit interpreta, no és així? Ja sabem com es va tramitar la carta magna, tutelada per l’exèrcit i el franquisme, prohibint a l’hora, jutjar i condemnar els crims de la dictadura. Quant a l’Estatut la pregunta és obligada. Quin Estatut? El que es va aprovar al Parlament? El que van aprovar les Corts espanyoles i que va validar el poble mitjançant un referèndum? Doncs no, el que vostès van aconseguir modificar a través del Constitucional.

Critica a Carles Puigdemont per no haver-se presentat al Senat com, temps enrere, per no haver anat al Congrés. En aquest moment perquè ja sabia que la decisió del 155 ja estava presa i, abans, perquè sabia que li tocaria suportar una humiliació per la seva part, tal com li van fer al lehendakari Ibarretxe. Però Artur Mas els va presentar una llista de 23 punts per negociar i debatre sense cap resposta a dia d’avui. Carles Puigdemont ho va augmentar fins a 46 i, cap, absolutament cap, ha estat atesa.

Diu que la Generalitat no es preocupa de la gent. Qui va anul·lar la llei de pobresa energètica? Qui va fer el mateix en la igualtat entre homes i dones? En el cobrament de dipòsits bancaris, en l’impost sobre les nuclears? Més de 20 lleis del Parlament han estat rebutjades per PP. El 80% de la ciutadania vol votar el seu futur. Vostès escolten al poble? Vostès practiquen la democràcia? Amb amenaces i el 155 creuen que sotmetran el poble català i anul·laran les seves ànsies de llibertat?

Vostè sap que l’article 155 que vol instaurar és anticonstitucional, que no poden inhabilitar el govern ni impedir al Parlament escollir un president o fer-lo plegar ni tampoc poden convocar eleccions. Ho sap perfectament i li és igual, consideren i, han tractat i tracten a Catalunya com una colònia de la seva propietat, i si hem arribat a on som ara, són vostè i el seu partit els únics responsables per haver-se carregat un Estatut legal i constitucional. No ho dic jo només, ho diuen experts en dret constitucional. No creuran que el professor Pérez Royo és un independentista català oi? Doncs ell ha considerat la sentència de l’Estatut com un cop d’estat i el trencament del règim de 1978.

Per últim dir-li que amb l’excusa del problema català el PP viu de renda. Els seus nombrosos casos de corrupció passen a les pàgines interiors dels diaris i mai obren un telenotícies. Aviat s’iniciarà un dels casos de la Gürtel i parlar de Catalunya distreu el personal gràcies a la seva premsa ben alliçonada i subvencionada. Segurament a vostè li va agradar veure el seu cap assegut, com a testimoni, a l’Audiència Nacional, dient que ell no sabia, no recordava o no era problema seu. A mi em queia la cara de vergonya veient la protecció del jutge impedint bona part de les preguntes que li formulaven. Separació de poders? No em faci riure Soraya, això no s’ho creu ni vostè encara que mai no ho admetrà públicament.