Senyor ministre. Vostè ha substituït en el càrrec a Garcia-Margallo i ha aconseguit que tingui, al meu parer, millor opinió que la que abans tenia. Era l’únic que deia les coses tal com les pensava, que defensava la posició del govern però que mai no s’amagava de ningú ni tampoc li recordo que mentís per fer-ho. Acudia a les tertúlies on era convidat (TV3 entre altres) i va acceptar, sense complexos, un cara a cara amb Oriol Junqueras.
En la seva sinceritat va confessar que es devien favors a algunes cancelleries per no donar suport al procés català; de la mateixa forma era conscient del tracte que Catalunya rebia de l’estat i que aquest s’havia de solucionar. Apuntava com a solució una negociació que mai es va dur a terme i que ell va reclamar. Tot i l’amistat personal amb Rajoy, va topar amb Soraya Saenz de Santamaria, que s’hi oposava, i no va repetir en el càrrec.
Vostè era el representant permanent del govern espanyol a Europa; prèviament ha estat conseller espanyol davant l’ONU, Assessor del ganivet de Presidència i secretari general per assumptes europeus. Aquest bagatge li dóna l’experiència necessària per desenvolupar el càrrec que actualment ocupa. Per pura lògica és contrari al procés independentista català, el que no entenc és perquè no actua com el seu predecessor.
El que no suporto en la vida és la mentida, alguns cops ni la qualificada de piadosa és convenient utilitzar-la. Aleshores em pregunto: com un servidor del país, al que representa davant la comunitat internacional, ha d’utilitzar la fal·làcia per defensar una postura. Quan ho fa perd la credibilitat pròpia i la de qui representa. Vostè ha mentit dient que en Catalunya les escoles no inclouen el castellà. Per què ho ha fet? Què pretenia aconseguir? No creu que ja n’hi ha prou de falsos atacs al nostre país? Pensa demanar disculpes?
Amb les seves declaracions ha propiciat una piulada que circula per les xarxes socials que diu: A Catalunya no s’ensenya el castellà i, en canvi, tothom el parla. A Espanya s’ensenya l’anglès i, en canvi, el parla molt poca gent, incloent-hi el president del govern Mariano Rajoy.
Aquesta potser no ha tingut repercussió internacional però, vostè s’ha donat a conèixer al món en l’entrevista d’aquest passat diumenge en la televisió pública britànica, la BBC, on ha negat que l’1-O hagués existit brutalitat de la policia i la guàrdia civil contra les persones que van anar a votar. Mentre deia aquestes paraules la BBC passava les imatges que contradient el que vostè afirmava.
No satisfet i adonant-se que s’estava ficant de peus a la galleda va declarar: De cap de les maneres va existir una situació de brutalitat per part de les forces de seguretat de l’estat, s’ha demostrat que moltes de les imatges són falses i que es va fer un ús limitat de la força. No sap ministre que tothom disposa d’un mòbil i que s’han capturat centenars d’imatges?
Per a vergonya seva, si és que en té, el presentador de la BBC li va manifestar que la majoria d’aquelles imatges havien estat preses pels professionals de la TV britànica desplaçats expressament a Catalunya i que, per tant, no es podia posar en dubte la seva veracitat. El periodista britànic que li va fer l’entrevista al·lucinava en veure el seu posat i la tranquil·litat forçada negant els fets demostrats.
Vull dir-los als lectors que adjuntem l’enllaç d’una web, on podran veure’s fins a 155 vídeos recollits per la BBC, la Vanguardia i altres. Primer es veuen les fotografies i la informació del lloc on es produïen els fets, posteriorment clicant sobre les fotografies apareixerà el vídeo corresponent.
Cal que els pregunti si el ministre va mentir o… Ha quedat prou clar?
Al Sr Dastis es impossible que li caigui la cara de vergonya.. No en té.
Ha dit algun cop alguna veritat aquest individu ???