Que Pedro Sánchez s’hagi deixat convèncer per Rajoy, prometent-li aquest una reforma de la Constitució, demostra la incapacitat total del dirigent socialista que, a marxes forçades, està perdent tot el prestigi i suport que va adquirir negant-se a votar en blanc per atorgar-li la presidència a Rajoy, veure’s apartat de la secretaria general del PSOE per Susana Díaz i alguns barons autonòmics i que després va recuperar obtenint una victòria en les primàries.
Sánchez, així que va tornar a la secretaria general del partit, va dir: ara el més important és fotre fora Rajoy de la Moncloa. I vet aquí, no sols no ha bellugat un dit sinó que s’ha ofert a Rajoy per tractar el problema català; primer dient que no estava d’acord amb el 155 però que li donava suport contra el procés, després que acceptava un 155 de mínims i, ara ha consensuat amb el PP i C’s, un 155 forassenyat de dubtosa legalitat i constitucionalitat.
A Catalunya Miquel Iceta està molt callat, li sembla bé tot el que sigui menester per impedir la independència però, ni les seves crítiques a les càrregues policials de l’1-O ni les febles paraules de condemna per la detenció dels dos Jordis agraden als seus votants. Per sobre del procés està la democràcia i molts socialistes independentistes o no, però demòcrates, critiquen la seva actuació.
En aquests moments són molts els ajuntaments que estan trencant els pactes de govern amb els socialistes per aquesta raó. Alguns alcaldes manifesten el seu rebuig públicament a l’acord tripartit del 155. Núria Parlón, l’alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet, ha deixat la comissió executiva del PSOE i l’exministre Joan Majó s’ha donat de baixa del PSC i estripat el seu carnet de molts anys. Que fa Miquel Iceta?
En la festa de la rosa Iceta exclamava a crits: “Pedroooo, libranos de Rajoy“. Ara què li diu? Quina serà la posició del PSC davant el 155?, acceptarà sense problemes el que decideixi el PSOE? Estarà d’acord en el fet que inhabilitin el govern català al complet, prenguin el control dels mossos i els mitjans de comunicació?
Cal no oblidar que, segons diferents enquestes, aquestes assenyalaven que un 65-70% dels socialistes volien votar i que més del 50% votarien que sí a la independència, xifra que es va veure augmentada en veure el comportament de la gent davant les forces d’ocupació.
La seva fugida del dret a decidir, el posterior pacte de Granada i les fotografies davant el Constitucional, al costat de Garcia Albiol i Inés Arrimadas, li han fet molt de mal posant en dubte la catalanitat del partit, el qual ha perdut molt afiliats. Puc entendre la seva opinió i que encara confiï en un encaix de Catalunya dins Espanya però, si no denuncia l’aplicació de l’article de marres, molts podran posar en dubte el seu concepte de democràcia.
De tot això es desprèn que els socialistes tardaran anys i panys a governar Espanya; quan ho han fet ha estat gràcies als vots obtinguts en Catalunya, tant si el principat obté per fi la independència com sinó, els vots seran insuficients i d’això Iceta n’és molt conscient, li ha fet arribar aquest detall a Pedro Sánchez?
Què votarà el PSC en el pròxim plenari del Parlament? Tot i estar en contra de la DUI, jo li aconsellaria votar en blanc com a mostra de rebuig al 155 i la pretensió de Rajoy de tutelar, administrar i dirigir la política catalana a l’extrem que pretén fer-ho.
Catalunya fa temps va deixar de Ser sols una “qüestió catalana”. Ja és un camí a seguir i aquest camí porta a la democràcia, el contrari al franquisme renovat. L’argument de la força borbònica, cada dia és més feble. El món ja comença a caminar amb sentit comú. El sentit comú i la brutalitat no té res a veure.
Sobre l’art. 155 tan nomenat últimament ha resultat ser un article típicament feixista per l’ús que s’ha fet d’ell en el seu origen. Cotarelo: Art. 48, Weimar 1919 portà Hitler al poder.
Art. 37; Alemanya. Art. 155 còpia literal d’aquests que porta a borbònia a imposar-se, amb el terror, a Catalunya.
Catalunya fa temps va deixar de Ser sols una “qüestió catalana”. Ja és un camí a seguir i aquest camí porta a la democràcia, el contrari al franquisme renovat. L’argument de la força borbònica, cada dia és més feble. El món ja comença a caminar amb sentit comú. El sentit comú i la brutalitat no té res a veure.
Sobre l’art. 155 tan nomenat últimament ha resultat ser un article típicament feixista per l’ús que s’ha fet d’ell en el seu origen. Cotarelo: Art. 48, Weimar 1919 portà Hitler al poder.
Art. 37; Alemanya. Art. 155 còpia literal d’aquests que porta a borbònia a imposar-se, amb el terror, a Catalunya.