Carta oberta a Xavier García Albiol

Bona nit tingui senyor pluriempleat. Li ho dic així perquè veient que és senador, parlamentari i regidor no sé a qui dels tres he d’adreçar-me. Acabo de recordar, ara mateix, que també és president del Partit Popular a Catalunya. La primera pregunta és si vostè percep un sou per cadascun d’aquests càrrecs i, en el cas que no sigui així, quins li reporten ingressos i quins realitza per amor a l’art, al partit o a la professió.

He d’advertir-li que de percebre més d’un sou, ja no parlo de quatre, no col·labora a disminuir les xifres d’atur. També, com diuen en castellà, “quien mucho abarca, poco aprieta“. És a dir, no pot ser excel·lent tenint tants fronts on actuar; el dia només té 24 hores i costa repartir-les adequadament. Si he de ser-li sincer, no crec que vostè sigui excel·lent en res, a banda de la seva vida particular que no conec i que pertany a la seva total privacitat.

Li he sentit dir per la televisió una frase memorable, cosa inusual en vostè, dient més o menys que la justícia sol posar a cadascú en el seu lloc o al lloc que li correspon. He quedat impressionat en sentir-lo i, ràpidament, he tirat mà de les hemeroteques (confesso que sóc un apassionat) i he buscat el lloc que els hi correspondria ser a diferents, diguem-ne “xoriços/es”. La infanta i l’Urdangarín són a Suïssa, Rodrigo Rato a Madrid i Millet a l’Ametlla del Vallès.

Després m’he adonat que es referia als dos Jordis que van ingressar ahir a Soto del Real per un presumpte delicte de sedició. Ara bé, per la seva informació i veient que no en té ni idea, he consultat el diccionari (una altra de les meves aficions) i observo que sedició no té res a veure amb les idees polítiques, en el dret d’expressió i el de manifestació, en el benentès és clar, que es facin de forma pacífica i sense incidents. Vaja, tot el contrari del que fan els ultres quan el nacionalisme espanyol es manifesta i vostè no protesta.

Algun cop m’he preguntat com vostè va ser alcalde de Badalona (va ser jutjat per racisme) i també com pot tenir tants càrrecs. No tinc resposta per aquestes preguntes, però, el que més m’amoïna no és que vostè surti elegit sinó com pot ser que obtingui els vots suficients perquè això succeeixi, en especial al Parlament, on encara és l’hora de sentir-li dir alguna cosa en favor de la ciutadania que diu representar.

Puc respectar que sigui de dretes i del PP. El que no li puc admetre és que l’únic que sap fer és la crítica constant i sistemàtica contra el govern de la Generalitat. No han fet res bé? Creu que lleis com la de cobrar un impost als bancs i grans fortunes era dolenta? O la de pobresa energètica per a famílies en risc d’exclusió no era bona? Polítiques d’igualtat entre homes i dones, prohibició del fracturació hidràulica (fracking), impost sobre les nuclears, als pisos buits, etcètera, etcètera.

Totes eren dolentes, senyor Albiol? Sàpiga (jo sé que ho sap) que totes aquestes i moltes més, van ser rebutjades pel seu partit mitjançant recurs al Constitucional. No li he sentit dir ni una sola paraula de protesta per aquestes qüestions, tampoc pel caos de Rodalies. Pot dir-me a qui representa i a qui defensa des del seu escó? Quines propostes ha fet per a millorar la vida dels seus votants? Què poden ells agrair-li a vostè?

Té unes ganes de què el seu “amic” Mariano decreti l’article 155, que li cau la bava només de pensar-ho. Si la seva felicitat és fotre gent a la presó i anul·lar l’autonomia en nom de la santa constitució, demostra el que penso: en un país veritablement democràtic vostè ja fa tempos que hauria estat cessat.

En referència als presidents d’Òmnium i l’ANC, sàpiga que són presoners polítics en un país on, suposadament, existeix democràcia. Acompanyo un vídeo on podrà escoltar que diu el Mariano sobre el particular referint-se a Veneçuela. Les comparacions són sempre odioses, oi que si parlamentari, senador, regidor… Albiol?