Abans d’iniciar d’aquest article m’he pres la molèstia d’anar a consultar el diccionari i veure, exactament, el que signifiquen aquestes paraules, a les que en té acostumats Miquel Iceta, i que serien determinants en la mesa de negociació —la qual no es durà a terme— entre el Govern del PP i la Generalitat.
Diàleg: Col·loqui, conversa, discussió, intercanvi d’opinions entre dues o més persones.
Negociació: Tractar, comerciar, discutir, per alguna cosa per tal d’aconseguir-la, obtenir-la per arribar a un acord que satisfaci a les parts implicades i/o interessades.
Pacte: Convenció solemne entre dues o més persones, siguin naturals o jurídiques, en la que signen i es comprometen a complir l’acord a què han arribat.
Per què crec que no hi haurà cap mesa de negociacions? D’entrada cal només fer memòria recordant els intents que hi han existit i la resposta ha estat sempre un cop de porta. Per poder establir un diàleg és necessari que els actors es reconeguin la mútua capacitat de dialogar en igualtat de condicions i sense negatives ni condicions prèvies.
En tota negociació les parts defensaran, cadascuna d’elles, les seves propostes que, ja d’entrada seran rebutjades. En tota negociació uns i altres han de ser conscients que han de rebaixar o cedir si realment volen arribar a un acord, ni que sigui de mínims i que aquest sigui assumible per ambdues parts.
Un cop arribat a un acord, se sol signar un pacte en què ambdues parts es comprometen a complir-lo en el temps i les condicions establertes. En el mateix s’estableixen clàusules a fi de garantir el que s’ha pactat, així com la possible penalització, en el cas d’incompliment per alguna de les parts signants.
Arribat aquí val cal fer algunes matisacions. Rajoy es nega a tractar d’igual a la Generalitat i posa condicions prèvies. Declara no poder dialogar amb els delinqüents o amb l’arma sobre la taula. Dit això, es nega a qualsevol pacte que reconegui el dret de Catalunya a convocar un referèndum ni que sigui pactat.
Tota negociació ha d’estar dins del marc de la Constitució i la llei. No acceptarà qualsevol norma o llei catalana que hagi estat suspesa pel Constitucional. No acceptarà cap tipus de pacte fiscal encara que contempli una quota de solidaritat interterritorial. Negarà la condició de nació a Catalunya i no la reconeixerà com a tal. Serà del tot contrari al reconeixement de les seleccions esportives catalanes, a què el català sigui idioma en la Unió Europea…
Seria llarguíssima la relació de tot el que Rajoy estaria en contra però, el més important i perillós per Catalunya, al meu mode de veure, seria l’incompliment de la majoria de pactes a què s’hagués compromès. Quantes promeses ha incomplert? Quants pressupostos no ha dut a terme en infraestructures? Quants atacs a la llengua i la cultura? Quantes sentències del “seu” Constitucional, favorables a Catalunya, ha ignorat. Quants…
No cal seguir, no es durà a terme cap negociació si no és imposada per la UE i, ara per ara, ja sabem quina és la seva posició. Si no sorgeix cap novetat en la qual no hi confio, val més tirar pel dret, declarar la independència i actuar com un sol poble en la seva defensa, cosa que hem fet fins ara i que la comunitat internacional, no pas la política, ens ha reconegut.
Ras i clar
Inclus encara que Rajoy hagués de negociar per imposició europea, no seria el primer cop que les pròpies lleis europees se les pasa pel forro, per dir-ho suaument.
Aquest senyor, la seva companya vicepresidenta i tots els seus amics qu surten a la pantalla o no estan imbuit de posseir la veritat absoluta i tot el que hi ha al seu voltant no existeix, com poden entendre que cal parlar? cal seure en igualtat de condicons i veure com s’aconsegueix recuperar la tranquilitat i la convivència sense cops de porra?
El senyor Rajoy no ésa de fiar, no compleix ni les seves pròpies lleis, no compleix els seus compromisos, ja diria que ni escollta els del seu partit, diuen mentires a tord i a dret i ells li és indiferent. No ha arribat a pensar que tota aquesta situació se li, pot girar en contra.
No és ell i la seva circumstància. És ell sense cap circumstància
Aquest senyor, la seva companya vicepresidenta i tots els seus amics qu surten a la pantalla o no estan imbuit de posseir la veritat absoluta i tot el que hi ha al seu voltant no existeix, com poden entendre que cal parlar? cal seure en igualtat de condicons i veure com s’aconsegueix recuperar la tranquilitat i la convivència sense cops de porra?
El senyor Rajoy no ésa de fiar, no compleix ni les seves pròpies lleis, no compleix els seus compromisos, ja diria que ni escollta els del seu partit, diuen mentires a tord i a dret i ells li és indiferent. No ha arribat a pensar que tota aquesta situació se li, pot girar en contra.
No és ell i la seva circumstància. És ell sense cap circumstància
Nosaltres a lo nostre. Independència