22.4 C
Barcelona
Dijous 23 setembre, 2021

El nacionalisme espanyol es manifesta a Barcelona

Relacionats

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Les portes giratòries de l’electricitat

Aquest estiu, el preu de la llum és l'estrella i en aquest jardí s'hi ha ficat només el PSOE, que intenta de...

Pablo Casado, l’inigualable líder del PP

No és el primer cop que parlo de Pablo Casado i cada cop més em costa d'entendre com pot ser el president del Partit...

Aquest passat diumenge, Barcelona ha viscut la primera gran manifestació del nacionalisme espanyol. A més dels espanyolistes residents a Catalunya i molts dels dubtosos i/o porucs gens partidaris del No, hem rebut una munió de visitants de tot l’estat. És difícil quantificar el nombre però diverses fonts diuen que han arribat a la vora 300 autocars, als que s’hauria d’afegir els que han vingut en tren o vehicle particular.

Per començar, tal com passa sempre, les xifres oficials de la guàrdia urbana respecte al total de manifestants (350.000), no tenen res a veure amb les que declara la Societat Civil Catalana (950.000) organitzadora de la festa. Amb la finalitat de desmentir a la dita societat acompanyo un petit plànol on es veu molt clarament la manipulació de les xifres, més tenint en compte que l’amplada del Passeig de Gràcia i del carrer Aragó quasi tripliquen la de la Via Laietana.

IMG-20171008-WA0052_resized_1

Dit això, cal destacar la presència de líders Populars (Albiol, Millo, Cifuentes…) així com els de Ciutadans encapçalats per Albert Rivera i Inés Arrimadas. Els del PSC s’han afegit un cop els responsables del partit han exhortat els militants a participar-hi. Com era d’esperar no han faltat a la cita patriòtica col·lectius d’extrema dreta. Ara bé, els protagonistes a l’hora dels discursos han estat Josep Borrell i l’inefable premi Nobel de literatura, Vargas Llosa.

Així com a la jornada de dissabte va haver-hi concentracions a Catalunya i molts punts de la geografia espanyola, on la gent es manifestava reclamant diàleg, ahir les demandes eren prou diferents. Els crits contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras eren corejats per l’orfeó manifestant que sol·licitava presó per ells, el govern i tots els participants i responsables en l’operació de posada en marxa del Referèndum.

Com en altres ocasions, s’adjunta un vídeo on a més d’una visió global de la manifestació, es pot veure a unes quantes persones a les quals s’interroga, i que no saben la majoria com explicar el seu desacord amb el procés. Alguns estan d’acord amb una consulta pactada i quan se’ls hi diu que cal modificar la llei per fer-ho possible, rebutgen modificar-la. Paga la pena veure’l per comprovar que pensa la societat espanyola imbuïda d’informació de molts mitjans de comunicació afins al PP i tergiversadors de la veritat.

Igual que passa en un banquet, passa també en un míting o concentració, s’arriba a l’hora del pastís i aquest du la cirereta corresponent. Aquesta va anar a càrrec de Vargas Llosa, el peruà establert a Espanya de fa temps va fer el ridícul. No va saber pronunciar el noms del president i sots president ni el de la presidenta del Parlament. Va repetir la vella cançó que Catalunya i Espanya duen plegats 500 anys, que el nacionalisme ha fet estralls a Catalunya i venien per solucionar-ho.

Un personatge que va recolzar el cop d’estat a Xile, que va justificar la mort del president Salvador Allende, que va justificar la massacre d’uns periodistes a Uchuraccay (Ayacucho) i que va deixar així, gràcies al seu informe, sense responsabilitats l’exercit del Perú, que va fracassar políticament quan volia ser president del seu país…

imagen-sin-titulo

Un individu que celebra cada 28 de juliol la independència del Perú del regne d’Espanya, i en canvi nega que ho pugui fer Catalunya, que el va acollir quan va arribar a corre-cuita del Perú i que, gràcies a una editorial catalana es va fer famós a escala internacional fins a obtenir el premi Nobel. Aquest desagraït és qui ha de venir a donar-nos lliçons als catalans? Només la seva presència desacredita del tot la democràcia espanyola i la seva manifestació de Barcelona.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...