Aquest passat diumenge, Barcelona ha viscut la primera gran manifestació del nacionalisme espanyol. A més dels espanyolistes residents a Catalunya i molts dels dubtosos i/o porucs gens partidaris del No, hem rebut una munió de visitants de tot l’estat. És difícil quantificar el nombre però diverses fonts diuen que han arribat a la vora 300 autocars, als que s’hauria d’afegir els que han vingut en tren o vehicle particular.
Per començar, tal com passa sempre, les xifres oficials de la guàrdia urbana respecte al total de manifestants (350.000), no tenen res a veure amb les que declara la Societat Civil Catalana (950.000) organitzadora de la festa. Amb la finalitat de desmentir a la dita societat acompanyo un petit plànol on es veu molt clarament la manipulació de les xifres, més tenint en compte que l’amplada del Passeig de Gràcia i del carrer Aragó quasi tripliquen la de la Via Laietana.
Dit això, cal destacar la presència de líders Populars (Albiol, Millo, Cifuentes…) així com els de Ciutadans encapçalats per Albert Rivera i Inés Arrimadas. Els del PSC s’han afegit un cop els responsables del partit han exhortat els militants a participar-hi. Com era d’esperar no han faltat a la cita patriòtica col·lectius d’extrema dreta. Ara bé, els protagonistes a l’hora dels discursos han estat Josep Borrell i l’inefable premi Nobel de literatura, Vargas Llosa.
Així com a la jornada de dissabte va haver-hi concentracions a Catalunya i molts punts de la geografia espanyola, on la gent es manifestava reclamant diàleg, ahir les demandes eren prou diferents. Els crits contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras eren corejats per l’orfeó manifestant que sol·licitava presó per ells, el govern i tots els participants i responsables en l’operació de posada en marxa del Referèndum.
Com en altres ocasions, s’adjunta un vídeo on a més d’una visió global de la manifestació, es pot veure a unes quantes persones a les quals s’interroga, i que no saben la majoria com explicar el seu desacord amb el procés. Alguns estan d’acord amb una consulta pactada i quan se’ls hi diu que cal modificar la llei per fer-ho possible, rebutgen modificar-la. Paga la pena veure’l per comprovar que pensa la societat espanyola imbuïda d’informació de molts mitjans de comunicació afins al PP i tergiversadors de la veritat.
Igual que passa en un banquet, passa també en un míting o concentració, s’arriba a l’hora del pastís i aquest du la cirereta corresponent. Aquesta va anar a càrrec de Vargas Llosa, el peruà establert a Espanya de fa temps va fer el ridícul. No va saber pronunciar el noms del president i sots president ni el de la presidenta del Parlament. Va repetir la vella cançó que Catalunya i Espanya duen plegats 500 anys, que el nacionalisme ha fet estralls a Catalunya i venien per solucionar-ho.
Un personatge que va recolzar el cop d’estat a Xile, que va justificar la mort del president Salvador Allende, que va justificar la massacre d’uns periodistes a Uchuraccay (Ayacucho) i que va deixar així, gràcies al seu informe, sense responsabilitats l’exercit del Perú, que va fracassar políticament quan volia ser president del seu país…
Un individu que celebra cada 28 de juliol la independència del Perú del regne d’Espanya, i en canvi nega que ho pugui fer Catalunya, que el va acollir quan va arribar a corre-cuita del Perú i que, gràcies a una editorial catalana es va fer famós a escala internacional fins a obtenir el premi Nobel. Aquest desagraït és qui ha de venir a donar-nos lliçons als catalans? Només la seva presència desacredita del tot la democràcia espanyola i la seva manifestació de Barcelona.
