És Espanya un estat de dret democràtic?

Jo, personalment, tenia els meus dubtes, aquests es van incrementar en veure l’actuació policial del primer d’octubre però, gràcies a les declaracions televisives del rei Felip VI, els meus dubtes es van esvair definitivament. Ara no els tinc, ja tinc la completa seguretat que Espanya no és un estat democràtic a l’ús.

Em sap molt greu que sigui així, tenia encara una remota esperança que algú a Madrid pogués entendre el que passa a Catalunya i acceptés dialogar en la recerca d’una solució al conflicte. Malauradament ningú ha obert aquesta possibilitat i ens trobem en un cul de sac de molt difícil sortida. L’estat s’ha negat a reconèixer el problema existent -que ell mateix va provocar malmetent l’estatut català- i utilitza la justícia a la seva conveniència.

Alguns dels nostres polítics, mancats d’habilitats dialèctiques, han decidit, des de fa temps, que la llei, només la llei i la dura llei -principi molt volgut per tots els feixismes que ens han precedit-, pot solucionar tots els problemes polítics, oblidant-se dels valors del consens, el diàleg, la llibertat ideològica i la lliure decisió estan per sobre de les cotilles legals, s’estan equivocant. Molt més encara quan aquestes decisions es confeccionen urgentment en vint-i-quatre hores. Aquestes opinions no són meves sinó del senyor José Antonio Martín Pallín, Jutge emèrit del tribunal suprem.

Si seguim a la recerca d’opinions d’experts, ens trobarem amb més de vuit-cents juristes i col·legis d’advocats que declaraven, contra l’opinió del govern central, que el referèndum té cabuda en la Constitució. El mateix Martín Pallín declarava que podia ser anticonstitucional però no pas il·legal. El govern de Zapatero va anul·lar la llei d’Aznar promulgada per evitar que Ibarretxe fes una consulta en el País Basc.

El Catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, defensa que va ser el Tribunal Constitucional qui va trencar el pacte del 78 i va deixar a Catalunya fora del marc, amb el que era molt previsible que s’arribés a produir una situació tan anòmala com l’actual. El constitucionalista sevillà ja va vaticinar al gener una escalada de tensió inevitable. Malgrat la pressió ambiental, segueix mantenint-ho i és dels pocs que veu com a única sortida un referèndum català i una reforma de la Carta Magna, per aquest ordre.

Una qüestió tan bàsica com és la llibertat d’expressió, ha estat perseguida i amenaçada a tots nivells. S’han tancat moltes webs, intervingut Internet, advertit diverses companyies telefòniques perquè intervinguessin xarxes socials. Amenaçat els mitjans escrits i digitals advertint-los de no publicar anuncis relatius al referèndum. S’han fet escorcolls sense una ordre judicial i practicades detencions de forma irregular. Tot això es considera legal?

Un cop arribat el dia de la consulta, les forces militars espanyoles han carregat contra les persones civils (de totes les edats) que pretenien exercir el seu dret de votar. Les imatges han fet la volta al món i les televisions europees i americanes han donat més detalls que la televisió pública espanyola. La fiscalia diu que no cal esbrinar ni culpar ningú degut al baix percentatge de ferits en comparació al nombre de votants. Ole tu, senyors fiscals.

Cal no oblidar que el culpable de tot aquest conflicte té nom i cognoms; es diu Mariano Rajoy Brey, és el president espanyol i presideix el PP, el partit més corrupte d’Europa. Té una espina clavada per l’èxit del 9-N i no podria suportar una nova victòria del catalanisme, per la qual cosa farà tot el que calgui encara que hagi de saltar-se la llei o aplicar normes legals de l’època franquista.

Creuen vostès, benvolguts lectors, que Espanya és un estat de dret democràtic?