El greu i gran error de Mariano Rajoy

Ell no admetrà mai que es va equivocar quan va fer tot el possible per recollir signatures i presentar, davant el Tribunal Constitucional, un recurs d’inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya. Per regla general, ni ell ni cap membre del PP, admeten haver-se equivocat.

El seu error va posar en marxa el procés, un cop l’alt tribunal va emetre la seva sentència i va deixar sense contingut molts aspectes de l’Estatut. Des de llavors, la societat catalana s’ha manifestat cada onze de setembre, en protesta i reivindicació, reclamant un tracte més favorable i just per Catalunya.

Es va sol·licitar un pacte fiscal que, a diferència dels concerts basc i navarrès, contemplava un tant per cent de solidaritat amb la resta de l’estat. Un cop de porta va ser la resposta d’en Mariano. No satisfet, va aprofitar i posar en marxa les clavegueres de l’estat què, davant els comissis autonòmics i municipals, van treure a la llum comptes milionaris a l’estranger a nom d’Artur Mas i Xavier Trias. No cal dir que eren falsificacions i que ningú se’n va fer responsable ni s’ha investigat la seva autoria.

Artur Mas li va presentar un total de 23 qüestions sense resoldre, Carles Puigdemont, el seu successor, va incrementar la xifra fins a 46 i, a hores d’ara, no se n’ha resolt cap. La resposta de Rajoy va ser que, prescindint de la 46 (consulta o referèndum) es podrien estudiar les 45 restants. Insisteixo, no se n’ha resolt cap.

Davant totes les negatives, els recursos al TC de lleis aprovades al Parlament, la contínua ingerència en qüestions traspassades i la creació de noves lleis estatals que impedien les del Parlament (impost sobre dipòsits bancaris i d’altres) Carles Puigdemont va anunciar la convocatòria d’un referèndum, preferiblement pactat amb l’estat. Tots som coneixedors la història fins al dia d’avui.

L’Estat, saltant-se la democràcia, els drets d’expressió i de reunió, ha obert una guerra o, cop d’estat encobert, practicant una intervenció de la Generalitat i les seves finances, en aplicació de l’article 155 per la porta del darrere. Ha fet detenir càrrecs públics i empleats, amenaçat a mitjans de comunicació, a alcaldes i regidors que donessin suport a la consulta als que ha citat a declarar davant la justícia…

Puigdemont li va posar molt fàcil, estava d’acord a consensuar data, pregunta, el mínim de participació i el percentatge de vots, a favor i en contra, per validar el resultat. La resposta va ser No, un cop més. Aquí Rajoy va perdre la gran oportunitat. D’haver-ho acceptat, podria aparentar ser un demòcrata de tota la vida i, amb una campanya ben orquestrada  en favor del no i una oferta a canvi, podria fins i tot, haver guanyat el referèndum.

El Referèndum és il·legal, l’hauria de votar tota Espanya? Ni el Canadà ni el regne Unit ni Suècia van votar en els casos del Quebec, Escòcia o Noruega. Tampoc la Unió Europea en el Brexit. Rajoy vol que Puigdemont abandoni la consulta de l’1-O per asseure’s a negociar. Negociar què? El que digui el Mariano o tot? En temps d’ETA a Euskadi es deia que, sense terrorisme es podia parlar de tot! Això no val per Catalunya?

És curiós que Rajoy que demanava un referèndum quan estava a l’oposició, manifestant que al poble se l’havia d’escoltar, ara es desdigui del que defensava aferrissadament. Les hemeroteques juguen males passades Mariano. A continuació els lectors podran veure la defensa del referèndum que Rajoy reclamava a Zapatero l’any 2006.

Rajoy ha comès un greu i gran error, demostrant que és un mal polític i un pitjor estratega, Tots aquests fets li acabaran passant factura tard o d’hora. Jo voldria que fos ben aviat.