Senyor president d’Espanya, abans de seguir vull manifestar-li que el títol original d’aquest article era: Reflexions per a l’inútil de Mariano Rajoy. La meva esposa, més intel·ligent que jo, m’ha fet veure que no tinc perquè ser mal educat ni utilitzar l’estil barroer que vostè, el seu govern i la caverna mediàtica utilitzen diàriament. Per tant li demano disculpes pel que tenia previst escriure però no pel que realment escric.
Espanya està passant per uns moments de crisi profunda per la causa catalana, que no per culpa de Catalunya que és molt diferent. Sé positivament que no ho acceptarà però l’únic culpable de l’actual situació és vostè. Presumeix de demòcrata però es va negar a acceptar el resultat de l’Estatut, aprovat pels parlaments català i espanyol i referendat pels catalans mitjançant un referèndum.
Tot i haver sofert un raspallat en el Congrés, el resultat era òptim per l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol durant uns anys. Vol explicar-me perquè la seva dèria en impugnar-lo? Ens ha aclarit mai perquè no va recórrer 30 articles de l’estatut andalús idèntics al català? Poden ser constitucionals i anticonstitucionals al mateix temps? No pot al·legar ignorància, l’advocacia de l’estat va presentar un escrit denunciant-ho i vostè i el “seu” constitucional ho van ignorar. Li aconsello llegir la carta oberta al Tribunal Constitucional, publicat en aquest mateix mitjà.
Han passat sis anys i el problema ha anat creixent, vostè, el govern i el PP anaven dient que es tractava d’un suflé, que es desinflaria a poc a poc; tot el contrari, ha anat creixent amb el temps i també, gràcies a vostè, ha arribat on som ara. La Generalitat ha convocat pel primer d’Octubre un referèndum que no sap, per via ordinària i/o política, com parar-lo.
El que està fent no és propi d’una democràcia avançada, un problema de caràcter polític no es pot resoldre per la via judicial, aquí s’equivoca del tot. Mitjans estrangers, polítics de renom, catedràtics, juristes, politòlegs… l’han advertit i aconsellat pactar la consulta i presentar una oferta alternativa a Catalunya, tal com va fer el primer ministre Cameron a Escòcia.
Com és incapaç de fer política basa tota la seva actuació utilitzant la justícia, la fiscalia i els mitjans de comunicació afins. Amenaça a polítics i alts càrrecs de la Generalitat (incloent-hi la mesa del Parlament, la seva presidenta i, ara també els alcaldes) a enfrontar-se a penes d’inhabilitació, presó i multes dineràries que poden afectar el seu patrimoni familiar.
Amb quins motius ho fa? Doncs amb un solament: per Incomplir sentencies i advertiments del Constitucional a qui vostè ha donat prerrogatives, no incloses en la Constitució, gràcies a l’ús i abús de la majoria parlamentària que ostentava en el seu moment. Aplicarà l’article 155? Dissoldrà el Parlament convocant eleccions autonòmiques? De moment poden haver fins a 1.000 implicats en desobediència. Sort que la Model es buida i podran cabre-hi tots.
Unes últimes consideracions, per aclarir-me. No complir sentències del TC entenc que serà motiu de condemna, i fins i tot de presó. Aleshores, vol aclarir-me perquè vostè i ministres del seu govern no estan empresonats i inhabilitats? No li ho dic perquè si, li ho dic perquè consultant les hemeroteques he descobert que vostè, i el seu govern, no han acatat un total de 34 sentències, entre el Constitucional i el Suprem favorables a Catalunya. La llei no es deu aplicar a tots per igual?
Té alguna cosa a dir senyor president de les Espanyes?
