18.1 C
Barcelona
Dissabte 24 octubre, 2020

Carta oberta a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros

Relacionats

Tamara Carrasco absolta, i ara què?

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l'abril de 2018 acusada de terrorisme i que va estar més...

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

No ens podem estranyar de la decisió d'inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats,...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (XI/XI)

El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política. Per als...

Senyor, el primer que em ve a la memòria, per definir-lo, és que vostè em sembla un paio collonut. Li prego que no mal pensi ni es confongui, el que vull dir és que vostè té uns collons com un toro per no permetre ni donar facilitats per votar el referèndum, per la seva negativa a oferir locals municipals on s’han fet sempre les convocatòries electorals.

Va formar part del moviment universitari del PSUC en la dècada de 1970. Actualment milita en el PSC des de 1979 i, segons llegeixo, se’l considera membre de l’ala catalanista del partit (?). És alcalde de Lleida des de 2004 i va ser considerat com el més ben valorat pels seus conciutadans en l’àmbit de Catalunya i, el quart de tota Espanya, segons l’estudi del Monitor Empresarial de Reputació Corporativa realitzat el 2010.

En el seu tarannà polític, el febrer de 2011 va mostrar la seva disponibilitat per substituir a José Montilla al davant dels socialistes catalans, sempre que el càrrec fos compatible amb el d’alcalde de Lleida. El setembre de 2011 va anunciar oficialment la seva candidatura a primer secretari del PSC, que no va aconseguir, però fou nomenat president del partit, a proposta del secretari general Miquel Iceta.

El 2012 es va presentar a les eleccions al Parlament i, al desembre, va prendre possessió de l’escó com a diputat de la desena legislatura on va afirmar el següent: “El compromís que he tingut fins ara per defensar i fer progressar la ciutat de Lleida serà el mateix que defensaré per al conjunt del territori de Catalunya”.

A partir d’aquí és quan començo a veure més ombra que llum en el seu dia a dia. He de dir-li que no me’n refio d’aquelles persones que diuen unes coses i fan unes altres o canvien d’opinió faltant, segon la meva opinió, als compromisos electorals i les promeses que no es compleixen.

Les que considero destacables són: La primera, quan va prendre possessió de l’alcaldia de Lleida i digué que el seu projecte era a 10 anys vista i que les del 2011 serien les últimes eleccions en què es presentaria com a candidat a l’alcaldia lleidatana cosa que, tots sabem sobradament, no ho ha complert.

La segona, quan el gener de 2004 renuncià al seu escó del parlament en desacord amb la posició del seu partit d’oposar-se a la petició de la càmera catalana a sol·licitar del Govern central la transferència de competències per convocar referèndum de cara al projecte de referèndum d’autodeterminació de Catalunya i a la postura en general d’aquest enfront del procés d’independència.

La paradoxa és que, ara que el referèndum està convocat, vostè es nega a facilitar la seva col·laboració en la ciutat on governa on, per cert, es va tornar a presentar per alcalde obviant el que havia dit anys anteriors. Vostè que va deixar el Parlament per la negativa del PSC a sol·licitar permís a Madrid per fer el referèndum, ara es nega a cedir els locals per dur-lo a terme seguint ordres de Miquel Iceta. Totalment desconcertant.

ros-ciudadanos

L’única explicació que trobo lògica és la seva por a perdre la cadira d’alcalde, les seves hostaleres s’hi troben a gust en ella i no pensa a deixar-la. Cal no oblidar que el juliol del 2015 va tornar a ser alcalde gràcies al suport de C’s on, a més a més, va abaixar-se els pantalons pactant una revisió de l’ús del català l’ajuntament de Lleida.

Ni els catalans en general, ni els lleidatans en particular, es mereixen tenir d’alcalde a una persona que s’ha venut per un plat de llenties i, alhora, renunciant al catalanisme del qual feia gala temps enrere. En la meva opinió ha perdut tota credibilitat.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...

Estat d’alarma a Madrid a causa de la Covid-19

Després de dues setmanes discutint, missatges creuats, trucades, d'ordres i contraordres, d'embolic jurídic, ja s'ha produït el que era més lògic. El...