Carta oberta a El Periódico de Catalunya

Senyors, vaig estar temps llegint cada dia el seu periòdic. Vaig remetre’ls algunes cartes que vostès em van publicar a l’espai Cartes al director i que, per l’extensió d’aquestes, em van convidar a participar en el que es deia fòrum d’opinió o similar. Vaig fer-ho durant un temps fins a juny del 2008. Ja aleshores no m’agradaven gaire les opinions que sobre Catalunya i l’estatut eren publicades en el seu rotatiu.

Amb l’excepció d’una carta signada per tots els diaris catalans sota el títol Una qüestió de dignitat, que vostès van subscriure, no recordo un posicionament clar a favor a Catalunya ni denuncia alguna sobre el dèficit fiscal, atacs contra la llengua, anul·lacions per part del TC de lleis aprovades al Parlament, etcètera, etcètera. Ni tan sols tinc present una neutralitat en totes aquestes qüestions.

Ara que Catalunya ha patit un atemptat terrorista vostès es dediquen a criticar els mossos d’esquadra fent-los pràcticament culpables dels esdeveniments. Ni la policia catalana, ni els cossos de seguretat de l’estat, no van donar credibilitat a un document sense membret, sospitós, mal escrit i de dubtosa autoria. Fins al dia d’avui, ni la CIA ni cap agència estatal dels EUA ha confirmat l’avís de forma fefaent.

Resulta molt estrany que la CIA sabés que hi hauria un atemptat a Barcelona i, en concret, a la Rambla. La CIA nord-americana, la mateixa que no va poder preveure l’atac a les torres bessones ni al Pentàgon, la que no sabia res dels trens d’Atocha a Madrid, ni tampoc tenia notícies prèvies dels atemptats a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Niça…. resulta que sabia no només que la ciutat seria Barcelona sinó exactament el lloc on l’atac es produiria.

El mateix 17 d’agost el vostre director va publicar un tuit on deia que els mossos tenien coneixement de l’avís de la CIA i que, per tant, podia haver-se evitat. Penso que va córrer molt a donar la notícia però de vegades això té riscos. Encara no havien passat els fets de Cambrils i poc després es van associar els dos atacs amb l’explosió a la casa d’Alcanar.

Segons les investigacions posteriors, hem sabut que el que pretenia la cèl·lula gihadista era un atemptat molt superior —a base d’explosius i bombones de butà— contra alguns edificis emblemàtics de la ciutat, entre ells la Sagrada Família, que hagués reportat un nombre molt superior de víctimes. En haver-los fallat el pla inicial i també per la mort de l’imam, la resta d’integrants van reconsiderar la situació i actuaren de forma alternativa com ja sabem.

També s’ha criticat no haver posat pilones de ciment al cap d’amunt de la Rambla, tot i que podrien haver entrat a l’espai per qualsevol carrer lateral. D’estar protegida La Rambla, el Portal de l’Àngel podia haver estat una segona opció. A misses dites tothom és capaç de donar solucions i criticar el que no s’ha fet. Creuen que aquesta és la forma d’actuar en el periodisme? Estan segurs que criticant els mossos i el procés augmentaran el nombre de subscriptors i anunciants? Què tenen contra Catalunya?

Dediquen moltes pàgines al govern de Madrid i a partits contraris al referèndum, les poques que dediquen als independentistes són, majoritàriament, per a criticar-los, per dir que pretenen saltar-se la llei i crear por i dubtes al poble. Ni una sola reflexió ni cap anàlisi del com i el perquè s’ha arribat a aquesta situació. Vostès duen informar i no ser corretja de transmissió del govern de Madrid i l’oligarquia espanyola que pretén mantenir l’statu quo. El poble de Catalunya no té dret a escollir el seu futur? No ho consideren democràtic?

Vostès, com a mitjà d’informació i pel que a mi respecta, han deixat d’existir.