21.1 C
Barcelona
Dimarts 3 octubre, 2023

És Espanya qui dóna un cop d’estat?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

cospedal-compara-la-actitud-de-puigdemont-con-un-intento-de-golpe-de-estado

Un cop d’estat (del francès coup d’état) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat d’un estat, liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o bé militars, i en alguns casos amb el suport d’altres estats, amb l’objectiu de poder aconseguir el poder. Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé dictatorial, que pot estendre’s més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d’altres, en no triomfar de bon principi, poden arribar a generar una guerra civil.

Aquesta és una de les moltes definicions de cop d’estat (la vulneració de la legalitat d’un estat, liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris…). Segons el diccionari particular del Partit Popular, cop d’estat és voler fer una consulta a la població, és voler posar unes urnes perquè la població expressi les seves opinions. És, en una paraula, donar la veu al poble que és en qui descansa la sobirania popular.

L’Estat sspanyol va tenir un gran imperi, gual que Anglaterra. La diferència d’un i l’altre s’ha vist amb el temps; mentre Espanya es va negar sistemàticament a cap tipus de negociació amb les seves colònies, Anglaterra ho va fer i va crear la Commonwealth. Mentre que en les excolònies espanyoles han existit dictadures i cops d’estat freqüents, en les angleses han imperat els règims democràtics.

Només cal veure que en les guerres mundials, nordamericans, australians, canadencs i neozelandesos van acudir a donar suport a Anglaterra en la seva lluita contra l’Alemanya nazi. Dubto que les nacions iberoamericanes haguessin fet el mateix amb Espanya.

Algú es preguntarà: Què vull dir amb el títol de l’encapçalament? Doncs que líders polítics i funcionaris vulneren, presumptament, l’estat de dret. El Tribunal Constitucional obre una nova via per suspendre lleis autonòmiques. Qualsevol jutge té la potestat de no aplicar normes que contradiguin lleis de l’estat. Si el Congrés dicta una llei l’any 2016 i aquesta contradiu en algun aspecte una llei autonòmica anterior el jutge la pot ignorar.

tribunal-constitucional-031215

Ja no cal que el govern espanyol faci un recurs d’inconstitucionalitat, qualsevol magistrat està capacitat per ignorar una llei autonòmica. A més a més, els governs autonòmics no seran notificats de la inaplicació de la seva llei. Fins ara, quan un jutge portava davant el TC el cas, l’alt tribunal informava l’autor de la norma en disputa, que podia presentar les seves al·legacions.

Això deixa indefensos els legisladors autonòmics que, en molts casos, no seran notificats que la seva llei no s’està aplicant. Els jutges ordinaris no estaran obligats a fer-ho i, alhora, suspendran “de facto” les lleis sense que l’administració autonòmica ho sàpiga. La nova norma menyscaba la dignitat dels legisladors autonòmics, que són tan democràtics com ho puguin ser els estatals. La indefensió d’aquests és total, ja que no tenen cap possibilitat de recórrer al TC per defensar-se.

He dit molts cops que no sóc advocat però, preparant unes oposicions vaig haver d’estudiar algunes matèries perquè ho exigia el temari. Recordo alguns fonaments bàsics, com ara l’estat de dret, la separació de poders i dos principis: El d’audiència (ningú pot ser jutjat sense ser escoltat) i el de contradicció (si hi ha una acusació hi ha d’haver una defensa).

Naturalment cap legislador autonòmic no serà jutjat ni condemnat per una llei que hagi quedat anul·lada però, contra aquesta anul·lació tampoc serà escoltat, no podrà presentar recurs ni defensar la seva constitucionalitat. En una paraula, un jutge ordinari anul·la una llei i ni el legislador autonòmic ni la mateixa autonomia no podran fer-hi res.

Entre aquesta nova decisió del TC, que pot deixar sense contingut lleis autonòmiques i el fet de voler fer un referèndum per saber la voluntat popular, quina de les dues s’assembla més a un cop d’estat?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La investidura d’Alberto Nuñez Feijóo

S’ha produït la primera sessió del debat d’investidura per a Nuñez Feijóo, polític a qui el rei va designar, en la meva...

Amnistia o eleccions altra vegada?

En una entrevista a la Cope, Aznar va tornar a cridar, com va fer dies enrere, a la mobilització de la societat...

L’expresident Aznar insisteix que Espanya es trenca

Aznar ha parlat, un altre cop, del perill de la destrucció d'Espanya. Sempre parla qui menys autoritat té per fer-ho. A algú...

De Diada submisa a dia de la independència?

Per què celebrem la Diada? 11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el...

Les condicions de Puigdemont i les seves repercussions

Com era d'esperar, les condicions que Carles Puigdemont va detallar a Brussel·les el passat dimarts, ha aixecat un munt de comentaris de...