Un cop d’estat (del francès coup d’état) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat d’un estat, liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o bé militars, i en alguns casos amb el suport d’altres estats, amb l’objectiu de poder aconseguir el poder. Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé dictatorial, que pot estendre’s més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d’altres, en no triomfar de bon principi, poden arribar a generar una guerra civil.
Aquesta és una de les moltes definicions de cop d’estat (la vulneració de la legalitat d’un estat, liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris…). Segons el diccionari particular del Partit Popular, cop d’estat és voler fer una consulta a la població, és voler posar unes urnes perquè la població expressi les seves opinions. És, en una paraula, donar la veu al poble que és en qui descansa la sobirania popular.
L’Estat sspanyol va tenir un gran imperi, gual que Anglaterra. La diferència d’un i l’altre s’ha vist amb el temps; mentre Espanya es va negar sistemàticament a cap tipus de negociació amb les seves colònies, Anglaterra ho va fer i va crear la Commonwealth. Mentre que en les excolònies espanyoles han existit dictadures i cops d’estat freqüents, en les angleses han imperat els règims democràtics.
Només cal veure que en les guerres mundials, nordamericans, australians, canadencs i neozelandesos van acudir a donar suport a Anglaterra en la seva lluita contra l’Alemanya nazi. Dubto que les nacions iberoamericanes haguessin fet el mateix amb Espanya.
Algú es preguntarà: Què vull dir amb el títol de l’encapçalament? Doncs que líders polítics i funcionaris vulneren, presumptament, l’estat de dret. El Tribunal Constitucional obre una nova via per suspendre lleis autonòmiques. Qualsevol jutge té la potestat de no aplicar normes que contradiguin lleis de l’estat. Si el Congrés dicta una llei l’any 2016 i aquesta contradiu en algun aspecte una llei autonòmica anterior el jutge la pot ignorar.
Ja no cal que el govern espanyol faci un recurs d’inconstitucionalitat, qualsevol magistrat està capacitat per ignorar una llei autonòmica. A més a més, els governs autonòmics no seran notificats de la inaplicació de la seva llei. Fins ara, quan un jutge portava davant el TC el cas, l’alt tribunal informava l’autor de la norma en disputa, que podia presentar les seves al·legacions.
Això deixa indefensos els legisladors autonòmics que, en molts casos, no seran notificats que la seva llei no s’està aplicant. Els jutges ordinaris no estaran obligats a fer-ho i, alhora, suspendran “de facto” les lleis sense que l’administració autonòmica ho sàpiga. La nova norma menyscaba la dignitat dels legisladors autonòmics, que són tan democràtics com ho puguin ser els estatals. La indefensió d’aquests és total, ja que no tenen cap possibilitat de recórrer al TC per defensar-se.
He dit molts cops que no sóc advocat però, preparant unes oposicions vaig haver d’estudiar algunes matèries perquè ho exigia el temari. Recordo alguns fonaments bàsics, com ara l’estat de dret, la separació de poders i dos principis: El d’audiència (ningú pot ser jutjat sense ser escoltat) i el de contradicció (si hi ha una acusació hi ha d’haver una defensa).
Naturalment cap legislador autonòmic no serà jutjat ni condemnat per una llei que hagi quedat anul·lada però, contra aquesta anul·lació tampoc serà escoltat, no podrà presentar recurs ni defensar la seva constitucionalitat. En una paraula, un jutge ordinari anul·la una llei i ni el legislador autonòmic ni la mateixa autonomia no podran fer-hi res.
Entre aquesta nova decisió del TC, que pot deixar sense contingut lleis autonòmiques i el fet de voler fer un referèndum per saber la voluntat popular, quina de les dues s’assembla més a un cop d’estat?
Què en pensen vostès, benvolguts lectors?
