Campanya del caos a l’Aeroport del Prat

No és el primer cop que l’aeroport barceloní pateix un problema, no fa gaire temps va ser la policia nacional la que va provocar cues en el control de passaports per insuficiència de personal i que el ministeri d’interior va trigar a resoldre. Encara estava en el record de tots els problemes causats, pel mateix motiu, a les comissaries per poder renovar el passaport o carnet d’identitat.

A hores d’ara de l’actualitat ningú dubta que la campanya del caos de l’aeroport del Prat té una doble finalitat: Formar part d’un argument amb poca volada -Catalunya és un caos, mireu què passa a l’aeroport, votants indecisos- i una cortina de fum per a submergir-nos en l’amnèsia més absoluta sobre el pas de Mariano Rajoy pels tribunals.

Resulta curiós que Eulen, administrada per la germana de Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galicia, gestioni 27 aeroports i solament hi hagi un on és perpètua una vaga que l’empresa i Aena no volen resoldre.

Però és més, el govern espanyol -hagi qui hagi governat a Catalunya- ha rebut per anys la petició que El Prat fos derivat a les competències de la Generalitat i sempre s’ha negat sense fer-ne aigua clara. Lobbys i partits catalans que ho han proposat sempre han rebut un No per resposta. Hermetisme, la lectura catalana del qual es temia fos provocat per delegació de la gestió a l’empresa del parent del polític de torn. Et voilà, casualment, la germana d’un pes pesant del PP, el qual va ser sorprès fotografiat al vaixell d’un “amic” narcotraficant. I no ha passat res. Allí no dimiteix ni el porter de Gènova. És pura màfia.

Però tornant a El Prat, conservar la titularitat estatal també ha retardat per anys que l’aeroport que serveix Catalunya -per volum de trànsit de vols i passatge- esdevingués hub en la ràtio d’aeroports mundials, la qual cosa es reservava a Barajas. Empetitir la dinàmica del Prat a favor de l’aeroport recentment batejat “Adolfo Suárez” -canvi de nom que ens va costar un munt d’euros- tenia un factor molt pervers: Escanyar l’economia catalana per a centralitzar la potència de l’economia espanyola a Madrid. Ara bé, el pensament radial de comunicacions en forma de xarxa amb melic messetari no necessàriament ha coincidit amb un empobriment definitiu de Catalunya. Ha perjudicat, però números canten.

Les xifres actuals de turisme assenyalen la nostra terra com la principal atracció pels visitants. I el principal aeroport que belluga turisme és el Prat. Via Prat s’han obert vols directes a ciutats amb les quals les empreses amb seu a Catalunya han pogut establir negocis d’exportació. Via Prat, Catalunya respira econòmicament. La vaga que no volen resoldre Eulen i Aena no és més que un incident que no frenarà el bon perfil de volum de viatgers que arriben a Catalunya o volen a l’estranger des de Catalunya. Per germanes que gestionin empreses, no se’n sortiran. Pesi a qui pesi.

No voldria acabar sense agrair a l’amiga i periodista Neus Agulló, que està de vacances, la seva aportació, quasi total, a aquest article. Ella va viure de primera mà més de dues hores de cua i la pèrdua del vol d’una amiga a la qual va acompanyar a l’aeroport.