Què es diu, succeeix?
Continuen les declaracions, fets, decisions, en contra de la voluntat de la majoria de catalans sobre l’1-O. Cada situació mereixeria una reflexió específica però s’acumulen moltes constantment. Triem per formular les següents preguntes oportunes.
A quins països s’assembla Espanya?
Per enèsima vegada, el Constitucional nega a Catalunya el que concedeix a regions espanyoles, segueix amenaçant penalment a polítics democràticament triats, forces de seguretat com a Guàrdia Civil interroguen a persones de la Generalitat sense manament judicial… Amb quin tipus de països compararíem una situació així? Amb països realment democràtics com Anglaterra, Canadà, Suècia, Dinamarca, Àustria, Dinamarca… O amb països com ara Veneçuela, Corea, dictadures, pseudodemocràcies africanes o sudamericanes? Pot haver-hi un sol demòcrata amb dignitat a Catalunya que aprovi “això”? Algun polític dependentista, que es consideri demòcrata, ho denuncia? O qui calla, atorga?
Què li diu el govern espanyol al president de Catalunya?
“Zoido avisa a Puigdemont que no se’n sortirà amb la seva”, “La inhabilitació és comunica i és compleix”. El ministre d’Interior lamenta les “ocurrències” de qui “ha perdut el nord” caminant “sense rumb”, utilitzant els institucions “amb fins partidistes”. És conscient aquest govern que Puigdemont no pretén “sortir-se amb la seva” sinó “sortir-se amb el que desitgen dos terços” de catalans? Qui inhabilita, és un constitucional que respon a perfils de tribunals equivalents en països amb separació de poders? Segur que no serà una inhabilitació “partidista”? És conscient que el moviment independentista de la societat catalana és conseqüència de les “ocurrències” de qui va perdre el nord de la democràcia autèntica i es va dedicar a sol·licitar signatures contra l’Estatut; que va manipular el tribunal constitucional; que incompleix sistemàticament; que ha dit que no a tot el que era justa reivindicació i dret dels catalans? És actuar amb “finalitats partidistes” respondre al que sol·liciten tants votants a Catalunya defensant el seu benestar, justícia social, llibertat? El que demanen centenars de milers de persones al carrer? Inhabilitarà el constitucional al president del govern espanyol que porta acumulades tantes sentències en contra i no les compleix? Algú pot creure que el PP, el PSOE… no utilitzen les institucions amb finalitats partidistes? Què pot justificar que hi hagi un sol polític que diu representar als seus votants a Catalunya i es posi de part de qui tan els castiga? “Això” i ignorar el desig de dos terços de catalans, no és actuar per partidisme?
A qui recorden Susana Díaz i Pedro Sánchez?
Susana Díaz “demana no haver de triar entre la lleialtat al PSOE i a Andalusia”. Montilla va dir “que estimava molt a Zapatero però més a Catalunya”. Quin va ser el resultat de l’Estatut? Què és pot dir del “lliurament” del PSC al PSOE? A qui “estimen”, defensen i representen més i millor els líders socialistes en Catalunya? Als seus militants i votants aquí o als espanyols? Què guanyen els votants a Catalunya optant per qui tant els castiga?
Des de la dignitat democràtica, davant d’aquestes situacions antidemocràtiques i els qui la recolzen en Catalunya, quina opció és la coherent per votar l’1-O?
