On és la credibilitat del Tribunal Constitucional?

El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del Govern central en contra de la reforma del reglament del Parlament que permetia tramitar, de forma exprés, la llei del referèndum de l’1 d’octubre. La simple presa en consideració del recurs suposa la paralització de la norma i la seva suspensió durant com a mínim cinc mesos, que són prorrogables. El Constitucional adverteix en la providència els membres de la Mesa que aplicar aquest reglament comportaria responsabilitats, incloses les penals.

La modalitat de lectura única per tramitar una llei ja existeix en el Congrés, el Senat, el Parlament Europeu i catorze autonomies de l’estat. Per què al Constitucional no li sembla bé permetre-ho a Catalunya? És la seva decisió o una ordre del govern del PP d’obligat compliment? Creiem de debò en la separació de poders?

Un cop més Mariano Rajoy ha utilitzat el “seu” Constitucional perquè li faci la feina bruta, ja que ell és del tot incapaç de cercar una solució al problema català. Rajoy va cometre la greu equivocació d’anar pidolant per tota la geografia hispana, signatures contra l’Estatut, que havia estat aprovat al Parlament, Congrés i Senat i signat pel cap d’estat un cop validat en referèndum pel poble de Catalunya.

Un cop presentat el recurs d’inconstitucionalitat, l’alt tribunal va trigar quatre anys per dictar sentència. L’estatut va quedar molt lluny del que es va aprovar al Parlament, ja que va tenir una primera retallada al Congrés; tot i així podria haver estat, durant uns anys, una possible solució a l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Avui dia Catalunya és l’única comunitat autònoma que no disposa d’un estatut aprovat pel seu parlament.

La reacció del poble de Catalunya ha estat, i continua sent, la de rebuig a la sentència del TC fins el dia d’avui. La posterior negativa a un pacte fiscal, la ingerència de l’estat en les competències de la Generalitat, els continuats recursos al TC contra lleis aprovades al parlament, algunes d’elles per unanimitat i l’incompliment constant dels pressupostos en infraestructures, etcètera, etcètera, han acabat amb la paciència de la ciutadania.

L’1 d’Octubre està previst un referèndum i l’estat utilitza la fiscalia i els tribunals per poder impedir-ho, no vol o no sap fer-ho d’altra forma. Ha jutjat i condemnat els polítics que van dur a terme el 9-N i amenacen contínuament la mesa del Parlament i el govern català per infondre por i esperar que el suflé baixi per ell mateix, i a fe que no ho aconseguiran.

Per a informació dels lectors, reprodueixo dos articles de reglaments, entre d’altres, el del Congrés i el del parlament Balear. Són pràcticament idèntics entre si, igual que el català que ha estat incomprensiblement suspès pel Constitucional.

Article 150 del reglament del Congrés dels Diputats

150.1.Quan la naturalesa del projecte de llei presa en consideració ho aconsellin o la seva simplicitat de formulació ho permeti, el Ple de la Càmera, a proposta de la Taula, sentida la Junta de Portaveus, podrà acordar que es tramiti directament i en lectura única.

150.2.Adoptat tal acord, es procedirà a un debat subjecte a les normes establertes pels de totalitat, sotmetent-se seguidament el conjunt del text a una sola votació.

Article 140 del Reglament del Parlament Balear

140.1.Quan la naturalesa del Projecte de Llei presa en consideració ho aconsellin o la seva simplicitat de formulació ho permeti, el Ple de la Càmera, a proposta de la Taula i sentida la Junta de Portaveus, podrà acordar que es tramiti directament i en lectura única.

140.2.Adoptat tal acord, es procedirà a un debat subjecte a les normes establertes pels de totalitat, sotmetent-se seguidament el conjunt del text a una sola votació.

Creuen vostès, benvolguts lectors, que Espanya és un estat de dret modern i democràtic? Què l’estat resoldrà el problema oferint-li a Catalunya el tracte que es mereix? Si no hi confien, la solució és a les seves mans a l’hora de dipositar la papereta del sí el proper primer d’octubre.