Senyors. He llegit atentament el comunicat que han fet públic, en referència al referèndum que vol dur a terme el govern de la Generalitat i que, per a coneixement de tots lectors passo a resumir el més destacat.
La comissió jurídica de la patronal Foment del Treball considera que l’anunciada llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya no hauria d’arribar al Parlament i que en cap cas s’hauria d’aprovar perquè suposaria “un cop d’estat jurídic contrari al dret intern i internacional”.
En el document, la comissió afirma que aquesta iniciativa legislativa “imposa una declaració unilateral d’independència exprés amb una simple majoria de vots” i suposa un “exercici d’irresponsabilitat política de conseqüències impredictibles”.
Així mateix conclou que el problema polític que planteja “la legítima reivindicació catalana del reconeixement a la seva singularitat dins de l’Estat espanyol” ha de trobar solució “per la via de la negociació i del respecte als principis de democràcia i legalitat”. La comissió entén que aquesta reivindicació hauria d’implicar una negociació “a què s’ha d’anar amb ofertes i voluntat de renúncies per les dues parts”.
En molt pocs dies de diferència, he llegit les declaracions de Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional, en les que declarava obertament que la sentència de l’Estatut va ser “un cop d’estat” i el PP, a hores d’ara, no només no sap com gestionar-lo sinó que estan penedits d’haver-lo provocat. Van utilitzar el Constitucional per carregar-se la carta magna.
Francisco Rubio Llorente, vicepresident del Constitucional i president del Consell d’estat entre el 2004 i el 2012 i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid va declarar en un informe el següent: “Si una minoria territorialitzada amb les dimensions i els recursos necessaris per constituir-se en un estat, desitja la independència, el principi democràtic impedeix posar obstacles formals que poden ser eliminats”.
El prestigiós jurista va precisar que si la Constitució ho impedeix, s’haurà de reformar, abans però, s’ha de comprovar l’existència i solidesa d’aquesta voluntat d’independència. En aquest punt, invocava el dictamen de la Cort Suprema del Canadà sobre la legitimitat d’un referèndum en la província francòfona del Quebec.
Desconec qui són els juristes de Foment que han fet la seva declaració. Observo però, que fins al present, tots els que declaren inconstitucional o il·legal la consulta de l’1-O pertanyen a organitzacions de classe alta (empresaris, Industrials, Inversionistes…), o sigui, gent a qui ja els hi està bé l’stato quo actual. En una paraula, persones que tenen un alt nivell de vida, situació i contactes que temen poder perdre’ls.
Senyors de Foment, no s’escarrassin a dir-nos que entenen la “legitima reivindicació de Catalunya” i no denunciïn la negativa del govern central a negociar. Les ofertes de diàleg i reclamacions les ha posat el govern català sobre la taula (23 d’Artur Mas i 46 de Carles Puigdemont) i no ha estat atesa cap ni una. Encara creuen vostès en la capacitat negociadora del govern de Madrid? Un govern que en comptes de fer política amaga el cap sota l’ala i confia només en els fiscals i tribunals? La seva declaració no farà canviar d’opinió la majoria de ciutadans.
El dictamen de la seva comissió jurídica és partidari i només defensa el manteniment de la seva posició. La pena per a vostès és que el seu vot té el mateix valor que el meu i el de tots els catalans cridats a les urnes, fet aquest, que a vostès sembla que els hi fa molta por.
