Carta oberta als militants i votants del PSC

D’entrada vull creure en la vostra bona fe quan atorgueu el vot al Partit dels Socialistes de Catalunya. Vull creure, també, que ho feu convençuts de què és el millor per a vosaltres i per al conjunt de la ciutadania. Tot i així, cada dia que passa, em costa més entendre els vostres posicionaments i la confiança en el partit.

Esteu contents amb el tracte que rebem de l’estat? Us sembla bé fer dues o tres hores de cua a l’aeroport del Prat i poder perdre el vol? Esteu satisfets amb el servei de Rodalies? No esteu tips de satisfer peatges? Esteu d’acord amb el rescat del projecte Castor i les autopistes radials de Madrid? Us agrada no poder renovar el DNI o passaport gràcies a l’insuficient servei policial existent?

Serien moltes més les preguntes que us faria però estic convençut que respondríeu que no a totes les que he exposat anteriorment. Hem tingut una greu crisi, és cert, però és del tot injust carregar totes les culpes al govern català. En els pitjors anys de la crisi, els catalans hem estat finançant el govern central que ha calculat a la baixa les bestretes a compte dels impostos que corresponen a Catalunya.

No tinc present cap acció del PSC denunciant aquesta pràctica ni cap protesta pel dèficit fiscal que patim els ciutadans catalans. La declaració de Granada, i ara la de Barcelona, no dóna cap solució al problema; el partit només fa que proposar una reforma constitucional, que pot tardar anys per aconseguir-se, si és que se’n surt, i mentrestant seguim patint i suportant un tracte discriminatori de l’Estat que dura massa temps.

Veieu vosaltres normal que els catalans siguem la tercera comunitat en aportació a l’estat i la tretzena a rebre diners de Madrid? Que altres comunitats, que són receptores, disposin de més diners per habitant que nosaltres que som qui els aportem? Que ha fet o proposat el PSC per evitar la discriminació que patim els catalans?

Confesso ser partidari del referèndum i de la independència de Catalunya però avui no us en parlaré del tema, avui només us vull parlar de democràcia. Està demostrat que el govern central ha actuat contra líders catalans mitjançant el que s’anomena les clavegueres de l’estat o d’interior. Cap televisió d’àmbit estatal ha volgut programar el reportatge que en parla a bastament. Ho trobeu normal?

Però a mi el que m’ha deixat bocabadat ha estat la resposta de Miquel Iceta, a pregunta de Jordi Basté, dient que no l’havia vist perquè en un canal de pagament havia estat veient la pel·lícula Golfinger de James Bond. Aquest és l’interès del responsable i secretari del PSC?

No ha fet cap declaració sobre el tema, parla contínuament de respectar i complir les lleis però no critica el govern central quan aquest les incompleix (pressupostos, infraestructures, corredor del mediterrani, atacs a la llengua, anul·lació sistemàtica de lleis del parlament…). Aleshores, a qui representa i defensa el PSC? Estic d’acord en complir les lleis però, què passa si aquestes són injustes, no respecten la voluntat popular i ignoren a la ciutadania?

Allà vosaltres, tinc amics i coneguts socialistes i, quasi la meitat d’ells s’han donat de baixa del partit i volen expressar a les urnes el que pensen. No és el més normal del món poder expressar el que pensen i senten? És democràtic impedir sota amenaces la lliure expressió de la voluntat popular?

Són preguntes que em faig sovint i no puc entendre el posicionament del partit. Esteu convençuts de què és el millor, per a tots plegats, atorgar el vot al PSC? Allà vosaltres i la vostra consciència, jo, com a demòcrata, respectaré sempre el que decidiu com no podria ser de cap altra forma.