Els comptes de la Generalitat o la llei de l’embut?

Doncs sí, l’estat exigeix a la Generalitat que li faci arribar setmanalment els seus comptes, no fos cas que els diners es fessin servir per qüestions al marge de la llei, la llei espanyola naturalment, que és la bona, la legal, la que tot ciutadà hispà està obligat a complir.

Què pretén l’estat espanyol amb aquesta nova mesura? La resposta és molt senzilla, és un cop d’efecte per controlar de més a prop les depeses del govern català. Una altra resposta possible, al meu entendre, seria una tocada de pebrots als polítics que, en compliment d’una promesa electoral volen complir-la. El PP acostumat a no complir-les no entén que en democràcia és el que s’ha de fer.

Fins ara la Generalitat enviava mensualment aquests informes, fer-ho ara setmanalment no fa més que incrementar la feina d’empleats del govern català que, o bé faran hores extres o deixaran de fer altres tasques per complimentar els desitjos del govern espanyol que potser tindrà el mateix problema amb el seu personal.

Les declaracions del president Carles Puigdemont a Le Figaro, quant a la seva possible inhabilitació per part de l’estat, no han estat ben rebudes a Madrid. Puigdemont va deixar clar que no acceptaria la decisió i que només el Parlament el podria suspendre.

Respecte a les possibilitats que té el TC d’executar aquesta mesura, cal recordar que la Comissió de Venècia, al seu informe crític sobre la reforma exprés del TC que es va dur a terme gràcies a la majoria absoluta del PP el 2015, els juristes ja advertien dels problemes que es podien derivar si un polític no feia cas dels mandats del Constitucional.

Per les xarxes socials circulen tota mena de declaracions i contrarèpliques sobre accions que el govern de Madrid pot tirar endavant. Aplicació de l’article 155, inhabilitar el govern de la Generalitat, provocar eleccions autonòmiques anticipades… I un llarg etcètera que m’estalviaré de mencionar, ja que és conegut per la majoria de catalans. Tot per infondre por i dubtes de cara al referèndum anunciat per l’1-O.

Referèndum que, segons diuen a Madrid, és il·legal i no té cabuda en la Constitució. Què deuen pensar els més de 800 juristes que han declarat contra aquesta decisió? És traca només d’interpretar la Carta Magna segons els punts de vista de cadascú, i com existeix el perill d’un resultat favorable a la Independència, el punt de vista espanyol és contrari a la seva celebració.

Que fàcil hagués estat pactar-ho i fer una contraoferta perquè guanyés el no. Oferta que acabés amb el menyspreu que se sotmet a Catalunya, el seu dèficit fiscal, els seus atacs a la llengua, els incompliments dels pressupostos, la manca d’inversions en infraestructures, els problemes de rodalies, l’aeroport del Prat, el corredor mediterrani… Són tants els greuges que ningú, amb dos dits de front, pot dir que no compren l’actual situació.

La llei de l’embut és la que utilitza el PP (amb suport de PSOE, PSC i C’s) en l’intent que no es faci la consulta; utilitza la fiscalia, el TC, la premsa incondicional i la clau de la caixa que, amb xantatge, obliga a informar setmanalment de les despeses del govern català sota la greu amenaça de tancar l’aixeta del FLA. Quina ironia que ens deixin els nostres diners que prèviament han recaptat dels catalans.

Legalitat o legitimitat? Democràcia o autoritarisme? Voluntat popular o prohibició? És normal la situació que es viu a Catalunya? Què en pensen vostès, benvolguts lectors? La clau de l’èxit és a les seves mans en triar correctament la papereta l’1-O.