11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Els comptes de la Generalitat o la llei de l’embut?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Doncs sí, l’estat exigeix a la Generalitat que li faci arribar setmanalment els seus comptes, no fos cas que els diners es fessin servir per qüestions al marge de la llei, la llei espanyola naturalment, que és la bona, la legal, la que tot ciutadà hispà està obligat a complir.

Què pretén l’estat espanyol amb aquesta nova mesura? La resposta és molt senzilla, és un cop d’efecte per controlar de més a prop les depeses del govern català. Una altra resposta possible, al meu entendre, seria una tocada de pebrots als polítics que, en compliment d’una promesa electoral volen complir-la. El PP acostumat a no complir-les no entén que en democràcia és el que s’ha de fer.

Fins ara la Generalitat enviava mensualment aquests informes, fer-ho ara setmanalment no fa més que incrementar la feina d’empleats del govern català que, o bé faran hores extres o deixaran de fer altres tasques per complimentar els desitjos del govern espanyol que potser tindrà el mateix problema amb el seu personal.

Les declaracions del president Carles Puigdemont a Le Figaro, quant a la seva possible inhabilitació per part de l’estat, no han estat ben rebudes a Madrid. Puigdemont va deixar clar que no acceptaria la decisió i que només el Parlament el podria suspendre.

Respecte a les possibilitats que té el TC d’executar aquesta mesura, cal recordar que la Comissió de Venècia, al seu informe crític sobre la reforma exprés del TC que es va dur a terme gràcies a la majoria absoluta del PP el 2015, els juristes ja advertien dels problemes que es podien derivar si un polític no feia cas dels mandats del Constitucional.

Per les xarxes socials circulen tota mena de declaracions i contrarèpliques sobre accions que el govern de Madrid pot tirar endavant. Aplicació de l’article 155, inhabilitar el govern de la Generalitat, provocar eleccions autonòmiques anticipades… I un llarg etcètera que m’estalviaré de mencionar, ja que és conegut per la majoria de catalans. Tot per infondre por i dubtes de cara al referèndum anunciat per l’1-O.

Referèndum que, segons diuen a Madrid, és il·legal i no té cabuda en la Constitució. Què deuen pensar els més de 800 juristes que han declarat contra aquesta decisió? És traca només d’interpretar la Carta Magna segons els punts de vista de cadascú, i com existeix el perill d’un resultat favorable a la Independència, el punt de vista espanyol és contrari a la seva celebració.

Que fàcil hagués estat pactar-ho i fer una contraoferta perquè guanyés el no. Oferta que acabés amb el menyspreu que se sotmet a Catalunya, el seu dèficit fiscal, els seus atacs a la llengua, els incompliments dels pressupostos, la manca d’inversions en infraestructures, els problemes de rodalies, l’aeroport del Prat, el corredor mediterrani… Són tants els greuges que ningú, amb dos dits de front, pot dir que no compren l’actual situació.

La llei de l’embut és la que utilitza el PP (amb suport de PSOE, PSC i C’s) en l’intent que no es faci la consulta; utilitza la fiscalia, el TC, la premsa incondicional i la clau de la caixa que, amb xantatge, obliga a informar setmanalment de les despeses del govern català sota la greu amenaça de tancar l’aixeta del FLA. Quina ironia que ens deixin els nostres diners que prèviament han recaptat dels catalans.

Legalitat o legitimitat? Democràcia o autoritarisme? Voluntat popular o prohibició? És normal la situació que es viu a Catalunya? Què en pensen vostès, benvolguts lectors? La clau de l’èxit és a les seves mans en triar correctament la papereta l’1-O.

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...