Tot i haver-se ja retirat, de tant en tant es reuneixen i rememoren els seus èxits passats que encara perduren en la memòria dels seus incondicionals. L’actuació va tenir lloc en la famosa sala Vocento de la capital del regne i va tenir, com ja s’esperava, un èxit entre els seus nostàlgics seguidors i fans.
Van interpretar les peces més conegudes dels seus respectius repertoris, algunes les van intentar cantar a duo i, fins i tot, a tres veus; aquí es va trobar a faltar la manca d’assaig previ a l’actuació. En el seu temps no existia la tècnica anomenada “la fiscalia ho afina” instaurada anys més tard pel conegut promotor musical, Fernández Díaz.
Les peces més aplaudides van ser per part d’en González, àlies el sevillano, “el que passa al país basc és un tema d’ordre públic” i “el problema és el fet diferencial català”. Les dues van ser fortament aplaudides.
En el cas d’Aznar, àlies el Josema: “Abans es trencarà Catalunya que no pas Espanya”, que va ser molt aplaudida, en canvi la següent “Els asseguro que a Iraq hi ha armes de destrucció massiva”, va passar sense pena ni glòria.
En el cas de Zapatero, alies el talante, va interpretar: “Pasqual, recolzaré l’estatut que aprovi el Parlament de Catalunya”, aquesta va ser molt esbroncada pel públic assistent a l’acte, tot i haver-la interpretat a cappella i sense desafinar.
Entre duets i trios van interpretar: “La deriva de l’independentisme només és un viatge cap enlloc”, “Es vol trencar la convivència social interna de Catalunya” i, per últim van interpretar “Hi ha incitació a la sedició”. Tot i desafinar bastant, totes tres van ser força aplaudides per un auditori totalment entregat als seus ídols.
El “sevillano” va comparar Puigdemont amb Maduro. Va dir que el president segueix els passos del Govern de Veneçuela (?). De fet ell coneix molt bé aquell país i té bons amics, cal no oblidar que després de l’operació Rumasa, li va regalar al seu bon amic Cisneros, Galeries Preciados per quatre rals.
Un cop acabat el concert el “talante” se’n va anar a Veneçuela per fer de mitjancer en el conflicte d’aquell país, excolònia espanyola. Coneixedor del seu currículum, estic del tot segur que tindrà el mateix èxit que va tenir en l’estatut de Catalunya.
M’oblidava comentar que el concert va estar dedicat als seguidors de JuntsxSí i la CUP amb motiu de la presentació de la llei de referèndum en el Teatre Nacional de Catalunya. Una mostra més de l’interès que mostren per tots els habitants del Principat i, en especial, pel 19% del PIB que aporten a l’estat espanyol a canvi del 9,5% que ens retornen.
