Carta oberta a Felip VI, farem el referèndum

Senyor. Ja em dispensarà per no donar-li el tractament de majestat o rei que és el títol que vostè ostenta, estic segur que ho entendrà. Espanya és una monarquia perquè el dictador Franco així ho va decidir sense comptar amb l’opinió del poble, coses que succeeixen en tota dictadura, tot i que se la denominava democràcia orgànica. Vostè sap, igual que jo, que quan una democràcia té un cognom, orgànica, popular… deixa de ser-ho.

Vostè, igual que el seu pare, li deu el càrrec a un dictador que es va aixecar en armes en contra d’un govern legalment constituït, que va provocar una guerra civil de quasi tres anys, on varen morir centenars de milers de ciutadans i que, després, va fer una repressió brutal contra aquells que van defensar la legalitat republicana.

Franco es va anomenar a ell mateix cabdill d’Espanya, cap d’estat i generalíssim de tots els exèrcits. Va governar el país amb mà de ferro i va promulgar les lleis que li convenien a fi de legalitzar la situació. Vostè, que està instruït, sap perfectament que tot el que feia el dictador era legal, estava emparat en les lleis que promulgava, la pregunta és: era legitima aquella situació? Basant-se en què? On eren els tres poders de l’estat?

De jove, en una visita que va fer a Catalunya, va dir: Catalunya serà el que els catalans vulguin. Ho va dir per quedar-hi bé o va ser un error del qual se n’ha penedit? Com a cap d’estat, considera els catalans com a súbdits seus? Si és així, quan ens ha defensat en veure el mal tracte que rebem per part dels governs de l’estat?

Sàpiga que som l’única comunitat autònoma que té un estatut diferent del que vam votar a les urnes, que articles declarats inconstitucionals són, fil per randa, del tot legals en altres comunitats. No li crida l’atenció? Ni vostè ni el seu pare no ho han denunciat mai i jo em pregunto per què? Ho considera normal, no som tots iguals davant la llei?

A partir de la sentència del constitucional, els catalans hem reaccionat, estem tips i farts del menysteniment a què ens té acostumats el govern espanyol. Els incompliments de tota mena de promeses, projectes i pressupostos, afegit als atacs a la nostra llengua i cultura han fet vessar el got de la paciència; després de molts intents per arribar a acords, ja no és possible confiar en una solució pactada i, vostè hauria de saber-ho. No he vist cap gest per la seva part de fer de mitjancer en el conflicte.

En el discurs commemoratiu dels 40 anys de les primeres eleccions, no li vaig sentir cap paraula en defensa dels catalans, recordo especialment dues frases, la primera: “Fora de la llei, com molt bé ens ensenya la història, solament hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat”. La segona: “Fora de la llei només existeix la negació de la llibertat”.

Tots sabem que vostè només llegia el discurs que li va preparar o corregir el govern de PP, però permeti que li digui que estava ple de falsedats. Per començar, les lleis del dictador eren contràries a la llibertat d’expressió, entre moltes altres. Els homosexuals i lesbianes no podien contraure matrimoni ni adoptar fills, la llei ho impedia. Tampoc les dones podien exercir el vot en unes eleccions, la llei ho impedia. Als EUA, a les persones de color no se les permetia barrejar-se amb els blancs, la llei no ho permetia. I durant moltíssims anys l’esclavitud va ser legal, la llei ho permetia!

No digui que fora de la llei es nega la llibertat. Com si no es van declarar independents les colònies de l’imperi espanyol? Legalitat i legitimitat no són el mateix i vostè ho sap, per tant, no s’ha d’estranyar que Catalunya vulgui ser lliure i plena i, encara que les lleis espanyoles intenten impedir-ho, farem el referèndum.