Fa temps vaig rebre la carta dirigida a mi i als meus conciutadans catalans, fossin aquests oriünds o arribats a aquesta terra que els va donar l’oportunitat que no van tenir en els seus llocs d’origen.
Ens deia que no ens deixéssim portar a una aventura il·legal i irresponsable, que posava en perill la convivència dels catalans i la resta dels espanyols. Insistia, com gairebé tots els polítics unionistes, en què estaríem millor junts que separats i reconeixia la diversitat com una riquesa compartida. També ens agraïa el suport que va rebre de Catalunya mentre va estar al capdavant del govern en la seva qualitat de president.
Deia que Espanya no seria la mateixa sense Catalunya i aquesta tampoc seria el que és, lliure i independent. Deia que no aconseguiríem trencar la legalitat existent. Que ningú ens permetria una política de fets consumats i, menys encara, trencant la legalitat vigent. Deia, també, no estar d’acord amb l’immobilisme del govern del PP tancat al diàleg i la reforma. Permeti’m dir-li que era l’única cosa coherent de la seva carta.
Com a polític i advocat que és, estarà d’acord al fet que la llei ha de complir-se a tots nivells i per tots els estaments, siguin els qui siguin. Aquesta, i moltes altres, són les raons que han impulsat a molts ciutadans de Catalunya a voler anar-se’n d’Espanya, ja que els primers a no omplir-la han estat els diversos governs de l’estat que, a més, han avortat l’estatut i lleis del parlament català mitjançant el Constitucional.
Parlava de reconèixer la diversitat com una riquesa compartida, la Constitució també ho diu però, vol fer-nos creure que aquesta diversitat, en la pràctica, ha estat reconeguda? No solament no és veritat sinó que la història, la cultura i la llengua catalana han estat sempre menyspreades pel govern central, incloent-hi el seu.
Parlava de complir les lleis, permeti’m preguntar-li: Considera els pressupostos de l’estat i l’estatut català com a lleis d’obligat compliment? Si la resposta és afirmativa, digui’m perquè s’incompleixen. Té una explicació per això? Si no la té i el govern és el primer en no complir, per què hem de seguir junts i maltractats com a ciutadans per l’estat? No som tots iguals davant la llei? Digui’ns vostè que té experiència, que hem de fer per ser tractats amb la dignitat que mereixem?
Els fets objectius demostren el dèficit fiscal permanent que patim, altres autonomies reben més ingressos dels que generen, disposen de més recursos per habitant, tenen el doble de funcionaris i poden donar més i millors serveis als ciutadans. No em parli de solidaritat, una cosa és ser solidari i una altra molt diferent ser una comunitat que aporta i, no obstant això, disposar de menys recursos que les que en reben.
Per acabar senyor González, digui’m: Quins beneficis obtenim els ciutadans de Catalunya pertanyent a Espanya? No em parli de lleis, segons aquestes i el seu obligat compliment, Espanya seguiria tenint el seu gran imperi, recordi que van ser espanyols i descendents els qui van declarar la independència de les colònies menystenint la llei espanyola.
Pertanyem a Espanya per dret de conquesta (1714), se’ns ha volgut espanyolitzar, se’ns ha prohibit moltes vegades l’ús de la nostra llengua, no ens sentim volguts i, jo particularment, no m’agrada viure allà on no se’m respecta ni aprecia.
