Carta oberta a Alfonso Guerra

Hi ha persones que amb el temps canvien, bé sigui per raó d’edat, no tenir cap mena de responsabilitat directa, estar jubilades… o simplement perquè maduren amb el pas dels anys i adquireixen l’experiència necessària per viure l’última etapa de la seva vida en pau i harmonia. Aquest no és precisament el seu cas, senyor Guerra.

Vostè continua sent tant bel·ligerant com sempre, en especial quan es tracta de mostrar la seva admiració i estima a Catalunya. Vostè es va donar a conèixer a escala estatal quan de la mà de Felipe González, com a número dos del PSOE, va ser elegit diputat en aquells comicis del 15-J d’ara fa quaranta anys.

No van guanyar aquell cop però després del 23-F, un cop va plegar Calvo Sotelo i la UCD va desaparèixer, es van fer propietaris de tot el poder durant uns quants anys. Van aconseguir fer coses bones però les majories absolutes -totes elles- tenen un cert aire dictatorial, ja que fan i desfan el que volen emparats en les seves majories parlamentàries.

Van anar canviant d’opinió com ara l’OTAN, deien que d’entrada No, però després van fer una gran campanya a favor per adherir-se. Declaraven en el congrés de Suresnes el dret a l’autodeterminació dels pobles que integren l’estat espanyol. També en aquest tema van canviar d’opinió. Ara fins i tot van voler Rajoy com a president abstenint-se el seu partit en la votació. Com ha canviat el PSOE amb els anys, no li sembla?

Ara vostè, i les velles glòries del partit, han rebut un correctiu de mans dels seus militants. Volien a Susana Díaz i el tret els ha sortit per la culata. És hora de canvis, de renovacions, de donar pas al jovent. No recorda que joves eren vostès quan van accedir al poder? En referència al seu pas pel govern, he de dir-li unes quantes coses.

Van canviar la llei d’enjudiciament penal. A vostè se li atribueix la frase: “Montesquieu ha mort”, primera acció contra la separació de poders. També va posar ordre a les seves files, no permeten les discrepàncies internes. “Aquell que es mogui no sortirà a la foto” frase que la premsa també li atribueix.

Van fer l’AVE a Sevilla ignorant la unió entre Madrid i Barcelona, les principals capitals de l’estat. Vostè va fer utilitzar un avió Mystère, privadament, en comptes d’agafar un vol regular aprofitant-se del càrrec. D’això en dic socialisme barroer. Cal que li recordi el seu germà i el seu tarannà per Sevilla? Fins i tot les revistes del cor en parlaven.

Quant a Catalunya, vostè presidia la comissió del congrés que tramitava l’Estatut i a fe que s’ho va passar la mar de bé, tots recordem la seva frase: “Nos hemos cepillado el estatuto catalan“. Per si de cas no ho sap, li diré que molts articles il·legals de l’estatut català són legals en el d’Andalusia. Té alguna cosa a dir sobre el particular?

Ara reclama l’aplicació de l’article 155 de la Constitució dient que en Catalunya es viu amb “un règim de terror“. No li cau la cara de vergonya o potser no en té? Vostè era membre del govern durant l’atemptat d’Hipercor a Barcelona per part d’ETA. Tot i així, mai no es van plantejar aplicar el 155 al País Basc. En una paraula, no es van atrevir.

Puc entendre que no vulgui Catalunya fora d’Espanya però, s’ha preguntat mai els motius de l’actual situació? No creu en el mal tracte que patim els catalans? Ha fet alguna cosa per evitar-ho? Si la seva solució és el 155 senyor Guerra, bon vent i barca nova. Polítics com vostè són els que sembren l’odi i la discòrdia a base de mentides, per tant, en l’àmbit personal, el declaro persona non grata.